Política antifrau del CDTI
El CDTI I.P.I., per gestionar eficaç i eficientment els fons europeus assignats, constituirà, impulsarà i promourà totes aquelles mesures que consideri oportunes per evitar qualsevol pràctica fraudulenta en l'ús dels fons públics, tal com es recull en el Pla Antifrau del CDTI.
El CDTI es compromet al més alt nivell a lluitar contra el frau tal com es recull a la Declaració Institucional contra el frau.
En aquest sentit, s'indiquen les principals mesures que s'han dut a terme i que estan estructurades entorn de/entorn dels elements clau del cicle contra el frau1:
Prevenció:
- Compromís de l'adreça del Centre en la lluita contra el frau.
- Compromís dels empleats. Codi ètic i de conducta.
- Protocol d'actuació davant conflicte d'interès.
- Avaluació del risc de frau i alarmes de control intern.
- Formació contínua en la lluita contra el frau.
- Comunicació permanent per fomentar una cultura antifrau i reforçar l'entorn de control.
- Vigilància i revisió d'actuacions.
Detecció:
- Alarmes de control davant situacions indicatives d'irregularitat o frau.
- Canal intern d'informació a través del quin es pot informar de qualsevol sospita sobre irregularitats o frau en les ajudes públiques concedides pel CDTI.
Correcció, persecució i sanció:
- Comitè Antifrau, responsable de definir i aplicar la política antifrau del CDTI en els diferents àmbits del Centre.
- Protocol d'actuació davant sospita de frau.
El CDTI, des de l'any 2016, compta amb un Comitè Antifrau (CAF) que actua de forma transversal per reforçar la lluita contra el frau.
El CDTI I.P.I. col·labora tant amb organismes públics com la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), entitats privades, Comunitats Autònomes, Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF), Servei Nacional de Coordinació Antifrau (SNCA), així com amb ciutadans de forma particular, per evitar el mal ús dels fons públics que gestiona i garantir que es destinin a la finalitat per la qual ha estat consignats.
El CDTI convida a tota la societat a col·laborar per instaurar la cultura antifrau i un entorn de control el més efectiu possible.
1El terme «frau» s'utilitza per descriure una gran varietat de comportaments mancats d'ètica, com el robatori, la corrupció, el desfalc, el suborn, la falsificació, la representació errònia, la col·lusió, el blanqueig de capitals i l'ocultació de fets. Amb freqüència implica l'ús de l'engany amb la finalitat d'aconseguir guanys personals per a una persona vinculada a un organisme públic o per a un tercer, o bé pèrdues per a una altra persona.