Francisco Hierro del Castell, director general de Laboratori Agrama: "El repte és detectar contaminants cada vegada més complexos i en concentracions més baixes comptant amb el suport del CDTI Innovació i els fons FEDER”
Els MOSH/MOAH i els PFAS són compostos que poden trobar-se en aplicacions tan quotidianes com revestiments antitaques, pintures, espumes extintores o envasos alimentaris, i que resulten potencialment nocius per a la salut humana. No obstant això, identificar amb precisió quines substàncies concretes són presents en cada mostra planteja una elevada complexitat tècnica. Laboratori Agrama ha invertit en equips capaços de determinar amb precisió estos contaminants, tant en aliments com en l'aigua, amb l'objectiu d'avaluar de manera precoç els riscos associats i informar dels consumidors quan la seua salut poguera veure's compromesa. El projecte ha comptat amb el suport del CDTI Innovació a través d'una línia d'inversió, cofinançada amb fons europeus FEDER, una aposta que connecta amb la prioritat del Centre d'impulsar la sostenibilitat ambiental i la protecció de la salut pública en un àmbit, el del control de contaminants emergents, cada vegada més rellevant per a la seguretat alimentària i hídrica
Detectar antes una contaminación permite evaluar mejor los riesgos y actuar con mayor rapidez
Amb base en Sevilla, el Laboratori Agrama va nàixer en 1998 per a oferir serveis d'anàlisis i diagnòstic al sector agrícola. Des de llavors, ha ampliat els seus serveis i àrees d'especialització i ha incorporat noves tecnologies per a acompanyar l'evolució de sectors com l'alimentació i el medi ambient.
Eixa trajectòria, recolzada també en la inversió en R+D+i, ha portat al laboratori a reforçar la seua capacitat per a identificar contaminants que requereixen mètodes cada vegada més sensibles i precisos. Amb això es pretén respondre a una doble necessitat. D'una banda, a una normativa cada vegada més exigent en matèria de control i, per un altre, a la demanda d'empreses i administracions que necessiten resultats fiables per a avaluar riscos i prendre decisions. "Detectem una demanda creixent d'anàlisi per a complir una legislació cada vegada més preocupada per la seguretat alimentària i el respecte al medi ambient", explica Francisco Hierro del Castell, director general d'Agrama.
El repte de detectar i diferenciar els contaminants
Els PFAS són substàncies fluorades que s'empren per a aportar resistència a l'aigua, els greixos, la calor i determinats agents químics, per la qual cosa són presents en aplicacions com a revestiments, pintures o espumes extintores. Els MOSH i MOAH són, per part seua, hidrocarburs procedents d'olis minerals que poden arribar als aliments durant diferents etapes de la seua fabricació, envasament o emmagatzematge. "El seu control és important perquè estos compostos poden plantejar riscos per a la salut i romandre durant molt de temps en el medi ambient", assenyala el directiu.
L'equip tècnic de Laboratori Agrama supervisant anàlisi d'alta precisió
No obstant això, els dos grups plantegen dificultats analítiques diferents. En el cas dels PFAS, el repte és detectar quantitats molt xicotetes i fer-ho sense que uns altres components presents en la mostra interferisquen en l'anàlisi. En els MOSH i MOAH, la dificultat està en el fet que sota estes denominacions s'agrupen molts compostos diferents, per la qual cosa l'anàlisi ha de permetre quantificar la seua presència i determinar quines substàncies concretes formen part d'eixos grups. Això resulta especialment rellevant en el cas dels MOAH, on conéixer la seua composició permet valorar millor els possibles riscos associats.
La tecnologia incorporada per Laboratori Agrama permet augmentar la sensibilitat i la selectivitat de les anàlisis i obtindre resultats amb major precisió, un avanç clau quan es treballa amb concentracions molt baixes i amb mostres la composició de les quals pot dificultar la identificació.
A més, este projecte connecta directament amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment amb l'ODS 3, Salut i benestar; amb l'ODS 6, Aigua neta i sanejament; i amb l'ODS 12, Producció i consum responsables.
Més sensibilitat per a detectar abans i actuar millor
La tecnologia desenvolupada pel laboratori sevillà resulta especialment rellevant per als qui necessiten disposar d'informació fiable per a prendre decisions sobre la seguretat dels seus productes i processos. "Permet identificar abans possibles contaminacions, avaluar millor els riscos i adoptar mesures correctores amb major rapidesa", afirma Francisco Hierro.
Esta nova solució ja està tenint un impacte positiu en l'activitat del laboratori, en permetre ampliar els tipus de mostres analitzades, millorar la sensibilitat i fiabilitat dels resultats i reduir els temps de resposta. Paral·lelament, Agrama avança en l'ampliació de l'acreditació UNE-EN ISO 17025, que certifica la competència tècnica necessària per a realitzar este tipus d'assajos conforme a procediments validats, amb garanties de precisió, traçabilitat i qualitat. L'extensió d'este reconeixement permetrà recolzar oficialment la seua capacitat per a oferir estos serveis sota un estàndard reconegut internacionalment.
La incorporació d'estes capacitats també ha obert una nova via d'activitat en la indústria dels envasos, on els requisits reguladors estan generant noves necessitats de control. "Esta tecnologia ens ha permés entrar en la indústria dels envasos donant resposta al Reglament (UE) 2025/40 sobre els envasos i residus d'envasos", detalla el directiu.
L'impuls del CDTI Innovació i els fons FEDER
La incorporació d'equips avançats requereix una inversió que no acaba en l'adquisició de la instrumentació. El desenvolupament dels mètodes, la formació del personal i el manteniment d'uns procediments de control de qualitat rigorosos són igualment necessaris per a convertir eixa tecnologia en una capacitat analítica útil.
Laboratori Agrama utilitza tecnologia analítica d'avantguarda per a garantir la màxima precisió en les seues anàlisis
En este procés, el suport del CDTI Innovació a través del Programa Plurirregional d'Espanya (POPE 2), cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) ha permés al laboratori sevillà avançar en esta línia de treball. "Este suport ens ha permés escometre una inversió tecnològica difícil d'abordar únicament amb recursos propis. També ha accelerat el desenvolupament de noves capacitats analítiques i reforçat la nostra competitivitat", reconeix Francisco Hierro.
Per al director d'Agrama, “el principal aprenentatge és que la tecnologia ha d'anar acompanyada de desenvolupament metodològic, formació i un control de qualitat rigorós”. Amb este repte en ment, la companyia preveu ara ampliar els mètodes a noves matrius, incorporar altres contaminants emergents i continuar avançant en la seua acreditació.
Els desafiaments de futur del control de contaminants
A mesura que augmenta el control dels nous contaminants, també creix la necessitat que els laboratoris treballen amb mètodes harmonitzats, referències i criteris comuns que permeten interpretar i comparar els resultats. Espanya parteix d'una posició rellevant pel pes del seu sector agroalimentari, especialment en àmbits com l'oli d'oliva, i per la capacitat tècnica dels seus laboratoris.
Mantindre eixa posició exigeix continuar invertint en tecnologia i formació, millorar els sistemes de vigilància i garantir unes condicions d'acreditació que permeten als laboratoris espanyols competir en igualtat amb els d'altres països europeus. Francisco Hierro reclama, en este sentit, la necessitat que “l'Entitat Espanyola d'Acreditació no supose un desavantatge competitiu dels laboratoris espanyols respecte als de la resta d'Europa". A més, és important que la competència entre els grans operadors mundials del sector no llastre la competitivitat dels laboratoris nacionals, com AGRAMA, ja que esta es base en baixades contínues de preus.
El laboratori afronta ara una nova etapa de creixement, en la qual el coneixement adquirit durant el projecte servirà de base per a ampliar la seua activitat i continuar responent a les necessitats d'un mercat cada vegada més exigent. "En els pròxims anys volem ampliar els mètodes a noves matrius, incorporar altres contaminants emergents i continuar avançant en la seua acreditació".
CDTI Innovació
El Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació, CDTI E.P.E. és l'agència d'innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'objectiu de les quals és la promoció de la innovació tecnològica en l'àmbit empresarial. La missió del CDTI és aconseguir que el teixit empresarial espanyol genere i transforme el coneixement cientificotècnic en creixement globalment competitiu, sostenible i inclusiu.
Més informació:
Oficina de Premsa
prensa@cdti.es
91-581.55.00
En Internet
Lloc web: www.cdti.es
En Linkedin: https://www.linkedin.com/company/29815
En X: https://x.com/cdti_innovacion
En Youtube: https://www.youtube.com/user/cdtioficial
Este contingut és copyright © 2026 CDTI,EPE. Està permesa la utilització i reproducció citant la font i la identitat digital de CDTI (@CDTI_innovacion).