Víctor Fabregat, director d'Enginyeria i Innovació de Regenera Levante: “Volem reduir la dependència de materials crítics per a avançar en la transició energètica gràcies al suport del CDTI Innovació”
L'emmagatzematge elèctric i la producció d'hidrogen verd depenen hui, en bona part, de metalls crítics i de platinoides (PGM), la disponibilitat i el cost dels quals condicionen la velocitat de la transició energètica. El projecte MEGAVAT, liderat per Regenera Levante, investiga materials alternatius, abundants i fàcilment reciclables que mantinguen les prestacions tècniques i reduïsquen l'impacte ambiental al llarg del seu cicle de vida. Coordinat per Regenera Levante, el consorci està integrat per sis empreses i quatre centres de recerca científica i tecnològica. El projecte compta amb el suport del CDTI Innovació a través del programa Missions, en línia amb la prioritat del Centre de reforçar l'autonomia estratègica d'Espanya i reduir la vulnerabilitat associada a unes cadenes de subministrament de materials crítics concentrades en pocs països
MEGAVAT aspira a reduir almenys un 80% la dependència de materials crítics
L'empresa murciana Regenera Levante va nàixer en 2007 amb una activitat centrada en l'eficiència energètica, les energies renovables i la sostenibilitat. Des de llavors ha ampliat progressivament les seues línies de treball cap a àmbits com l'emmagatzematge energètic, l'hidrogen verd, l'economia circular i la recuperació de recursos, amb una aposta cada vegada major per la R+D+i.
Eixe recorregut va portar a la companyia a posar el focus en la dependència de matèries primeres crítiques i en la necessitat de buscar alternatives més accessibles i recuperables. "La nostra experiència ens ha permés comprovar que la transició energètica planteja una certa paradoxa: necessitem desplegar massivament tecnologies com les bateries i els electrolizadores per a reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils, però moltes d'eixes tecnologies depenen al seu torn de matèries primeres crítiques la producció de les quals està molt concentrada geogràficament", explica Víctor Fabregat, director d'Enginyeria i Innovació de Regenera Levante.
Per a respondre a esta necessitat naix MEGAVAT, un projecte que investiga nous materials i processos per a substituir els més difícils d'obtindre, així com vies per a reutilitzar els que s'empren en l'actualitat, amb l'objectiu d'avançar cap a solucions energètiques més sostenibles i resilients.
Tres vies per a transformar els materials
Format per un consorci que reuneix 10 membres sota la coordinació de Regenera Levante, el projecte MEGAVAT aborda tres línies de treball. La primera se centra en els encunys de precisió utilitzats per a tallar els elèctrodes de les bateries. Estes eines requereixen materials amb una elevada duresa i resistència, per aquest motiu la recerca explore l'ús de ceràmiques avançades per a substituir al carbur de tungsté i al cobalt.
MEGAVAT investiga materials alternatius per a tecnologies d'emmagatzematge energètic
Una altra de les línies es dirigeix a les bateries d'alumini-aïre, una alternativa a les actuals bateries d'ió-liti. La recerca planteja incorporar alumini reciclat en l'ànode, l'elèctrode on es produïx la reacció d'oxidació, i buscar per al càtode materials basats en elements més abundants, reduint així la necessitat de metalls del grup del platí.
El tercer repte es troba en els electrolizadores PEM, equips que utilitzen electricitat per a produir hidrogen a partir d'aigua. Ací el treball se centra tant a buscar alternatives al titani en determinats components com a reduir la quantitat d'iridi i platí necessària en els elèctrodes. Quan la substitució completa no siga viable, MEGAVAT planteja recuperar estos metalls de residus i equips fora d'ús per a retornar-los al procés.
L'objectiu global és reduir almenys un 80% la dependència de materials crítics en les tecnologies abordades, mantenint les prestacions tècniques i evitant traslladar l'impacte negatiu a una altra fase del procés. “L'interessant de MEGAVAT és precisament que aborda el problema des de tres estratègies complementàries: substituir allò que pot substituir-se, reduir al mínim allò que encara resulta imprescindible i recuperar els materials per a tornar a utilitzar-los sempre que siga possible”, resumeix el directiu.
El repte està en el fet que l'alternativa funcione
No obstant això, substituir un material crític no consisteix simplement a trobar un altre més abundant. Els materials utilitzats actualment responen a exigències molt concretes, des de la resistència a la corrosió del titani en els electrolizadores PEM fins a la duresa del carbur de tungsté en els encunys o l'estabilitat de l'iridi en els elèctrodes.
Per això, cada alternativa ha de respondre a unes condicions diferents. En les ceràmiques, el repte està a combinar duresa, resistència i facilitat de mecanitzat, mentre que en les bateries d'alumini-aïre, es busca aprofitar alumini reciclat i desenvolupar catalitzadors sense metalls preciosos. En el cas dels electrolizadores PEM, l'objectiu és reduir l'ús d'iridi i platí sense perdre prestacions.
El següent pas serà comprovar que eixos materials poden funcionar en condicions reals, per la qual cosa MEGAVAT haurà de portar-los des del seu desenvolupament inicial fins a components fabricables i, finalment, validar el seu comportament en les tecnologies per a les quals han sigut dissenyats. "L'alternativa ha d'oferir suficient eficiència, estabilitat, durabilitat i seguretat i, a més, ha de poder fabricar-se a escala industrial i a un cost competitiu", detalla.
Un consorci que cobrix tota la cadena
Per a afrontar este ambiciós projecte, Regenera Levante encapçala un consorci format per 6 empreses i 4 centres de recerca científica i tecnològica que aporten diferents capacitats. Així, l'empresa murciana assumeix la coordinació del projecte i treballa en la recuperació d'iridi i platí i la seua reutilització en nous elèctrodes, a més de participar en la integració, validació i avaluació ambiental dels components.
Per part seua, Nanoker desenvolupa les ceràmiques avançades per als encunys i nous materials i recobriments per als electrolizadores, mentre Lazpiur s'encarrega de portar eixes solucions a la fabricació de punxons i matrius de precisió. Zelestium lidera les bateries d'alumini-aïre i Acereria d'Àlaba treballa en alternatives al titani per a les plaques bipolars i en recobriments que reduïsquen l'ús de platí. Per part seua, Jorcar aborda la recuperació de titani i ruteni i el seu aprofitament en noves capes de transport poroses.
El treball empresarial es completa amb la participació dels centres Tekniker, Institut de Catàlisi i Petroleoquímica del CSIC (ICP-CSIC), Centre de Recerca en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN-CSIC) i Institut Madrileny d'Estudis Avançats (IMDEA), que aporten capacitats específiques en materials, electroquímica, caracterització, recobriments i validació.
“Això permet una cosa fonamental: que el projecte no es quede únicament en recerca de materials, sinó que puguem recórrer tota la cadena des de la formulació i caracterització fins a la fabricació del component i la seua posterior validació en una bateria o un electrolizador”, afirma el directiu.
Una nova autonomia per a la transició energètica
L'expansió de l'emmagatzematge energètic i de l'hidrogen renovable requerirà grans quantitats d'equips i, amb ells, de les matèries primeres necessàries per a fabricar-los. Si eixos materials procedeixen majoritàriament de fora d'Europa i les seues cadenes de subministrament estan concentrades en pocs mercats, el desplegament d'estes tecnologies pot generar noves vulnerabilitats. MEGAVAT pretén reduir eixa exposició i reforçar la capacitat industrial europea.
Regenera Levante encapçala un consorci format per 6 empreses i 4 centres
La cerca d'alternatives té en compte també el seu impacte ambiental i la seua seguretat al llarg de tot el cicle de vida. Per a avaluar-ho, el projecte aplica metodologies d'Anàlisis de Cicle de Vida i l'enfocament europeu Safe and Sustainable by Design. Este plantejament connecta a més amb l'ODS 7, sobre energia assequible i no contaminant, i l'ODS 12, centrat en la producció i el consum responsables.
L'objectiu és desenvolupar components capaços de funcionar amb materials més abundants o reciclats i, al mateix temps, reforçar les capacitats industrials necessàries per a construir cadenes de subministrament més resilients a Espanya i Europa. "L'impacte potencial és molt important perquè estem actuant sobre un problema que va molt més allà del cost d'una bateria o d'un electrolizador", apunta.
L'impuls del CDTI Innovació a través del programa Missions
El projecte compta amb un pressupost pròxim als cinc milions d'euros i una duració de tres anys, un marc necessari per a portar recerques que parteixen en alguns casos de nivells de maduresa tecnològica encara baixos. La línia d'ajudes de Missions Ciència i Innovació del CDTI facilita eixe recorregut en reunir capacitats empresarials i científiques entorn d'un repte estratègic i permetre que el desenvolupament avance de manera coordinada a través de les diferents etapes de maduració tecnològica.
Per a la companyia murciana el projecte suposa a més l'oportunitat de liderar un consorci industrial especialitzat en hidrogen, recuperació de matèries primeres crítiques i economia circular. MEGAVAT va obtindre la segona millor qualificació de la seua convocatòria, un resultat que reflecteix tant la dimensió tecnològica de la proposta com la capacitat dels socis reunits. “La convocatòria Missions permet precisament assumir eixe risc, mobilitzar capacitats empresarials i científiques complementàries i orientar la recerca cap a reptes estratègics per a Espanya i Europa”, afirma Víctor Fabregat.
El camí cap a l'aplicació industrial
MEGAVAT va començar al gener de 2026 i es prolongarà fins a finals de 2028. El projecte es troba ara en una fase inicial, centrada en definir els materials i avançar en les diferents alternatives de substitució, reducció i recuperació. Més endavant arribaran la fabricació de components i la seua validació en els nous encunys, les bateries d'alumini-aïre i una monocelda PEM per a avaluar el comportament dels nous materials en la producció d'hidrogen.
L'objectiu és comprovar quines solucions poden superar les proves de laboratori i acostar-se a aplicacions industrials. Els resultats permetran determinar quins poden avançar cap a les següents fases de desenvolupament i en quins àmbits tenen major potencial d'aplicació.
"No pensem que vaja a existir una única tecnologia que resolga tots els reptes de l'emmagatzematge o de l'hidrogen. L'important serà disposar de diferents solucions adaptades a cada aplicació i, sobretot, que quan eixes tecnologies es despleguen massivament el facen amb criteris de sostenibilitat, circularidad i autonomia estratègica des del seu propi disseny", conclou.
CDTI Innovació
El Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació, CDTI E.P.E. és l'agència d'innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'objectiu de les quals és la promoció de la innovació tecnològica en l'àmbit empresarial. La missió del CDTI és aconseguir que el teixit empresarial espanyol genere i transforme el coneixement cientificotècnic en creixement globalment competitiu, sostenible i inclusiu. En 2025, en el marc del Pla Estratègic 2024-2027, el CDTI va proporcionar 2.423 milions d'euros de suport a empreses i startups espanyoles.
Més informació:
Oficina de Premsa
prensa@cdti.es
91-581.55.00
En Internet
Lloc web: www.cdti.es
En Linkedin: https://www.linkedin.com/company/29815
En X: https://x.com/cdti_innovacion
En Youtube: https://www.youtube.com/user/cdtioficial
Este contingut és copyright © 2026 CDTI,EPE. Està permesa la utilització i reproducció citant la font i la identitat digital de CDTI (@CDTI_innovacion).