España accelera el seu salt a l'economia quàntica: del laboratori al mercat amb l'impuls del CDTI Innovació

La quàntica ja no és només una frontera acadèmica: està convertint-se en un motor d'innovació capaç de transformar indústries, generar nous mercats i redefinir la competitivitat global. Ens estem endinsant en l'anomenada “segona revolució quàntica*strong>”, una era en la qual estes tecnologies podrien canviar per complet no sols l'economia, sinó també la seguretat, la defensa i la sobirania estratègica dels Estats. En 2025 s'ha commemorat el centenari dels primers desenvolupaments de la mecànica quàntica, reconeixent el seu profund impacte en la ciència, la tecnologia i la manera en què comprenem el món.

Estes tecnologies prometen canvis disruptius en múltiples nivells. Más allà de l'augment de la productivitat o l'eficiència, el seu desenvolupament té implicacions estratègiques*strong>: la capacitat d'un país per a dominar la quàntica influirà en la seua autonomia tecnològica i la seua posició en un món on la informació, la seguretat i la innovació marquen la diferència. No obstant això, no es tracta només de transformar el que ja existeix: estes tecnologies estan cridades a crear nous segments econòmics i a redefinir la manera en què s'aborden problemes complexos en sectors com la salut, l'energia, la defensa, entre molts altres.

La quàntica es desplega en tres grans branques, cadascuna amb diferents aplicacions i nivells de maduresa. Los sensors quàntics*strong>, que ja comencen a comercialitzar-se, permeten mesuraments *ultrasensibles amb potencials usos en, per exemple, salut, energia i agricultura. Las comunicacions quàntiques *strong>evolucionen ràpidament, oferint xarxes més segures i sistemes de criptografia avançada, encara que encara enfronten desafiaments tècnics de gran importància. Finalment, la computació quàntica*strong>, potser la més coneguda a través dels mitjans de comunicació, segueix en fase primerenca: els límits en ciència i enginyeria encara són un repte molt important, no obstant això, el seu potencial per a processar informació a escales inèdites podria revolucionar la manera de resoldre problemes complexos en finances, química, logística, etcètera.

Els sectors en els quals la quàntica té un impacte més immediat són variats i estratègics. En salut*strong>, els sensors quàntics obrin la porta a diagnòstics més precisos i tractaments innovadors, facilitant també assajos clínics més eficients. En energia,*strong> permeten optimitzar l'emmagatzematge i la distribució, contribuint a xarxes més sostenibles i resilients. En finances*strong>, la computació quàntica podria optimitzar carteres, accelerar l'anàlisi de riscos i millorar els models de preus i assegurances. El àrea de la defensa*strong> també es beneficiarà d'aplicacions duals, transformant la seguretat d'infraestructures crítiques, la intel·ligència militar i les comunicacions, la qual cosa obligarà també als Estats a replantejar-se les seues estratègies davant un panorama tecnològic que evoluciona a gran velocitat.

Además, estas tecnologías podrían ser clave para afrontar algunos de los grandes desafíos globales que plantea la Agenda 2030. Por ejemplo, en agricultura, avances cuánticos podrían mejorar fertilizantes y optimizar cosechas, contribuyendo a la seguridad alimentaria (ODS2), así como reduciendo emisiones de carbono asociadas al amoniaco (ODS13). La combinación de cuántica e inteligencia artificial promete ciudades más sostenibles (ODS11) y avances significativos en salud (ODS3), ya que los sensores cuánticos podrían monitorizar enfermedades cardiovasculares y neurológicas, problemas sanitarios de primer orden en sociedades demográficamente envejecidas como las europeas. Además, la cuántica pueden mejorar el acceso a recursos básicos, como el agua, y aumentar la resiliencia frente a desastres naturales mediante la observación de la Tierra y las predicciones climáticas, contribuyendo de esta manera a reducir la pobreza (ODS1) y proteger el medio ambiente (ODS14 y 15).

El desenvolupament d'estes tecnologies ha d'anar de la mà de la sostenibilitat *strong>i la responsabilitat*strong>. Per això la importància d'investigar i finançar solucions quàntiques de baix consum energètic, que utilitzen materials accessibles i eviten cicles d'expectatives exagerades. Promoure cadenes de subministrament sostenibles i una inversió realista és essencial perquè la quàntica no quede atrapada en el bombo mediàtic, sinó que es traduïsca en aplicacions tangibles i duradores.&*nbsp;

Al mateix temps, la quàntica està cridada a integrar-se amb altres tecnologies, creant un ecosistema híbrid*strong> on convisquen la computació clàssica, la *IA i la connectivitat 6G.*strong> Esta convergència permetrà aprofitar el millor de cadascuna d'elles: la quàntica podria accelerar processos i optimitzarà la transmissió de dades, mentre que les capacitats clàssiques continuaran sent essencials per a la implementació i escalabilitat de les tecnologies quàntiques.

La aposta quàntica des del CDTI Innovació &*nbsp;*strong>*h4>

El desenvolupament de les tecnologies quàntiques en España se sustenta en una estratègia pública decidida. Des de 2019, el CDTI Innovació ha aprovat 27 projectes*strong> vinculats a l'àmbit de les tecnologies quàntiques, amb un pressupost mobilitzat superior a 37 milions d'euros*strong>, dels quals una mica més del 70% correspon a aportacions del CDTI. En resum, la inversió pública és un motor d'esta nova frontera tecnològica.

El ritme de creixement és especialment notable: més de la meitat dels projectes s'han aprovat només en 2024, la qual cosa confirma una acceleració exponencial del compromís del CDTI amb l'ecosistema espanyol de tecnologies quàntiques. Quant a l'origen del finançament, 15 projectes estan cofinançats a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència *strong>(*MRR), amb una mobilització superior als 30 milions d'euros; altres 9 se secunden amb fons propis del CDTI, al voltant de 4,5 milions; i 3 compten amb cofinançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional*strong> (FEDER), amb prop de 2,5 milions mobilitzats addicionals. En conjunt, estes xifres reflecteixen una estratègia de finançament combinat que impulsa de manera decidida al teixit empresarial innovador.&*nbsp;

La tipologia dels instruments*strong> reflecteix també la diversitat de l'ecosistema que està emergint: 10 ajudes *NEOTEC —centrades en *startups—, huit Ayudas Parcialmente Reembolsables, cinc projectes del Programa Misiones Empresas, dos del Pla Tecnològic Espacial per a PIMES, una subvenció en el marc de Ecosistemes d'Innovació i un projecte de R+D: Audiovisual i del Videojoc.&*nbsp;

Per àrees tecnològiques, la major concentració es dóna en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), amb 22 projectes*strong>. Els segueixen sectors com l'aeroespacial, la seguretat i defensa, la indústria i l'energia. Territorialment, la distribució també oferix una radiografia interessant: el País Basc*strong> lidera amb 8 projectes, seguit de la Comunitat de Madrid *strong>(7), Catalunya *strong>(5) *strong>i la Comunitat Valenciana *strong>(3). Amb menor presència, Galícia (2), Canàries (1) i Extremadura (1) completen el mapa. Este repartiment reflecteix com l'impuls quàntic està articulant-se no sols des de pols consolidats d'innovació, sinó que també al llarg de les diferents Comunitats Autònomes, que comencen a posicionar-se en l'ecosistema.

Entre els projectes més rellevants en este àmbit gestionats pel CDTI Innovació destaca la Compra Pública Precomercial aplicada al desenvolupament de tecnologies quàntiques de comunicacions segures*strong>, amb una licitació de 125 milions d'euros*strong>. Esta iniciativa, emmarcada en el PERTE Aeroespacial, constituïx un dels projectes estratègics de major envergadura, responent a la necessitat de reforçar la sobirania digital i la seguretat econòmica espanyola i europea enfront de les noves amenaces de ciberseguretat. El projecte consisteix en el desenvolupament i validació de dues càrregues de pagament satel·litaris per a ser, en un futur, embarcades en sengles missions: una d'òrbita *GEO i una altra d'òrbita LEO, per a la provisió de serveis de distribució quàntica de claus (*QKD) des de l'espai.&*nbsp;

El cas de la càrrega de pagament *GEO pot considerar-se disruptiu a escala mundial, sent la primera de la seua classe. El seu potencial abasta la millora de la seguretat per a sectors crítics com la defensa, el financer, la salut o les infraestructures crítiques, obrint la porta a un segment espacial que donaria suport a una infraestructura quàntica nacional, basada en xarxes terrestres de fibra que connecten institucions i infraestructures públiques o centres de recerca, i que al seu torn seria potencialment integrable en la infraestructura transeuropea desplegada pel programa EuroQCI de la UE. A més, estes compres públiques tenen un efecte capacitador per a la indústria*strong>, la qual cosa redunda en l'autonomia i sobirania nacional en tecnologies crítiques i estratègiques.

A esta línia se sumen, a través de la *SICC Innvierte del CDTI Innovació, les c*oinversiones en empreses d'este àmbit i la creixent participació en vehicles de capital de risc*strong> que donen suport a este sector. En els últims anys, s'ha intensificat la seua participació en *startups i *scaleups *deep *tech*em>, centrades en computació quàntica, *supercomputación, fotònica integrada, *sensórica avançada o microxips de nova generació. El programa de c*oinversión s'estén, a més, a àrees adjacents com la biotecnologia, la *IA avançada o la mobilitat sostenible, configurant un ecosistema de tecnologies convergents on la quàntica actua com una força transversal.

En conjunt, el compromís del CDTI amb la quàntica reflecteix una visió de país: convertir coneixement en innovació i construir les capacitats tecnològiques que definiran la competitivitat espanyola en el segle XXI.*strong> La combinació de suport financer, capital de risc, compra pública d'innovació i visió dual posiciona a España com un actor amb ambició i coherència estratègica dins de l'emergent mapa global de l'economia quàntica.

Cinc projectes a l'avantguarda&*nbsp;*strong>*h4> Algoritmos quàntics per a dades espacials del futur*strong>*li> *ul>

La computació quàntica sol associar-se a escenaris teòrics, però Multiverse, des de País Basc*strong>, vol aplicar-la a l'observació de la Terra. El seu projecte *ADFM-*EOM, desenvolupat al costat de *Satlantis i Tecnobit, utilitza tensor *networks*em> i tècniques de compressió quàntica per a optimitzar la transmissió i processament de dades espacials, on cada segon i cada megaoctet compten. “Esta iniciativa podria situar a España en una posició destacada en l'aplicació de tecnologies quàntiques i *IA eficient, alineant-se amb l'agenda europea de sobirania tecnològica, expliquen des de l'empresa.

Beneficios tangibles:*strong> La reducció del volum de dades disminuïx el consum energètic de les missions i agilita la resposta davant incendis, abocaments o fenòmens climàtics extrems. “Enforteix la cadena de valor nacional en el sector aeroespacial, genera ocupació qualificada i obri oportunitats de transferència cap a defensa, energia i telecomunicacions”, destaquen.

Per què importa:*strong> Mejorar la gestió de dades espacials permetria reaccionar més ràpid davant #emergències ambientals, optimitzar recursos i avançar cap a una indústria espacial més verda i competitiva.

Fotònica quàntica al servei de les indústries estratègiques*strong>*li> *ul>

La fotònica integrada i la computació quàntica són clau per a transformar indústries estratègiques. El projecte de Tecnobit – Grup *Oesía, en Madrid*strong>, en consorci amb *Zepren *Solutions, *VLC *Photonics i Multiverse Computing, aplica simulació quàntica, comunicacions segures i fotònica avançada per a optimitzar processos en energia, salut, defensa i manufactura d'alta tecnologia. “Cerca posicionar a España en l'avantguarda de l'ecosistema europeu de *deep *tech*em> i contribuïx als objectius del *PERTE Xip i del Quàntum *Flagship”, subratllen responsables de l'empresa.

Beneficios tangibles: *strong>“Optimitza cadenes de producció, millora l'eficiència energètica, reforça la seguretat de comunicacions crítiques i potència la recerca en materials i fàrmacs personalitzats. Genera ocupació qualificada i fomenta la transferència de coneixement entre empreses, universitats i centres de recerca”, enumeren des de Tecnobit.

Per què importa: *strong>Aplicar tecnologies quàntiques i fotòniques permet reduir costos energètics, augmentar la competitivitat i consolidar l'autonomia tecnològica en sectors estratègics.

Seguretat enfront d'amenaces quàntiques*strong>*li> *ul>

La computació quàntica genera riscos per a sistemes crítics i LuxQuanta, en Catalunya*strong>, “vol situar a España a l'avantguarda de la criptografia quàntica”, indiquen des de la companyia. La empresa busca protegir les comunicacions crítiques en temps real, integrant-se en *racks de centres de dades i assegurant que sectors estratègics com a finances, energia i defensa compten amb protecció d'última generació.

Beneficios tangibles: *strong>Protegeix enllaços de fibra òptica en operació, garantint la confidencialitat de dades i mitigant riscos de robar ara, desxifrar després. A mitjà termini, permetria desplegar xarxes de comunicació quàntica a gran escala, connectant centres de dades, administracions públiques i centres de recerca en una infraestructura digital inviolable, reforçant la confiança digital i la competitivitat industrial.

Per què importa:*strong> “Protegir hui les comunicacions enfront d'amenaces quàntiques assegura la integritat de sectors crítics, atrau inversió i consolida la sobirania tecnològica espanyola”, afirma LuxQuanta.

Internet amb blindatge *poscuántico*strong>*li> *ul>

La transició *poscuántica planteja un desafiament crític: com mantindre protegida la informació quan els ordinadors quàntics puguen trencar els sistemes actuals. Internxt Universal Technologies, en la Comunitat Valenciana*strong>, desenvolupa algorismes de xifrat resistents a la computació quàntica, integrats amb *IA per a millorar la detecció d'amenaces.

Beneficios tangibles:*strong> “Reforça la sobirania digital europea i s'alinea amb les prioritats del Govern espanyol en resiliència digital”, subratllen responsables de l'empresa. La col·laboració amb *INCIBE, *hub *em>global de l'OTAN per a *startups de ciberseguretat, enforteix la innovació. A curt termini, serveis com Internxt Meet, Mail i VPN oferirien xifrat *zero-*knowledge *em>i *poscuántico, democratitzant l'accés a eines segures i reduint la dependència de grans plataformes. A mitjà termini, permetrien operar amb major resiliència davant futures amenaces quàntiques, generant ocupació qualificada i promovent pràctiques tecnològiques responsables.

Per què importa: *strong>“Garantir xifrat *poscuántico protegeix dades personals i estratègiques, enforteix l'autonomia digital europea i assegura que la privacitat continue sent un dret en l'era quàntica”, argumenten.

Sensores i comunicacions quàntiques per a un país més segur*strong>*li> *ul>

El projecte Quòrum, de Gradiant en Galícia,*strong> cerca consolidar l'ecosistema quàntic espanyol mitjançant la col·laboració entre centres de recerca, universitats i empreses, desenvolupant comunicacions quàntiques segures i sistemes de *sensorización avançada. “Això garanteix que España no sols adopte estes tecnologies, sinó que participe activament en la seua industrialització i transferència industrial”, especifica l'empresa

Beneficios tangibles:*strong> En comunicacions, la distribució quàntica de claus (*QKD en els seus inicials en anglés) assegura la confidencialitat mitjançant lleis físiques, impossible de vulnerar fins i tot per ordinadors quàntics, protegint defensa, administracions públiques i infraestructures crítiques. En *sensorización, Gradiant “desenvolupa sistemes capaços de detectar variacions mínimes en gravetat, acceleració, temperatura o camps electromagnètics, amb aplicacions que van des de detecció primerenca de tumors fins a radars d'alta precisió i navegació sense GPS”, expliquen.

Per què importa:*strong> Sensores i comunicacions quàntiques segures protegeixen informació crítica, permeten liderar la innovació en sectors estratègics i generen beneficis per a la societat, l'economia i la seguretat del país.

Mapa global d'inversions, patents i talent&*nbsp;*strong>*h4>

El avanç de les tecnologies quàntiques es traduïx en xifres que reflecteixen el seu enorme potencial. De cara a 2035, s'estima que la computació quàntica podria moure entre 28.000 i 72.000 milions de dòlars; la comunicació quàntica, entre 11.000 i 15.000 milions; i els sensors quàntics, entre 7.000 i 10.000 milions, aconseguint un valor total pròxim als 97.000 milions. La projecció a més llarg termini és encara més ambiciosa: el mercat global *strong>de la quàntica podria situar-se entorn dels 198.000 milions de dòlars (uns 171.000 milions d'euros) *strong>per a 2040*strong>, segons l'informe Quantum Technology Monitor 2025 de la consultora McKinsey.

Hasta ara, el conjunt de l'ecosistema quàntic ha rebut més de 40.000 milions de dòlars en finançament públic*strong>, segons el Foro Económico Mundial. la Xina lidera este rànquing amb uns 15.000 milions de dòlars, seguida per la Unió Europea i els seus Estats membres, que sumen quasi 11.000 milions —amb Alemanya i França al capdavant—, i pels Estats Units, que frega els 4.000 milions. Estes xifres evidencien que l'aposta per la quàntica té un marcat caràcter geoestratègic. Las inversions públiques no sols busquen retorns econòmics*strong>, sinó també reforçar el lideratge científic, la seguretat nacional i la formació de talent altament especialitzat. En tractar-se d'un àmbit de alt risc i alta recompensa*em>, els governs assumeixen un paper fonamental impulsant projectes que poden transformar sectors sencers.

Per part seua, els Estats Units encapçala la inversió privada, concentrant el gruix del capital en grans corporacions tecnològiques. A Europa, el focus està més dispers i orientat a *startups, però només aconsegueixen capturar un 5% del finançament privat enfront del 50% als EUA, segons un informe del Real Institut El Cano i *Tecnalia. A escala global, més del 90% de la inversió privada*strong> en empreses emergents del sector quàntic es concentren en quatre regions: els Estats Units, Regne Unit, el Canadà i la Unió Europea.*strong>

Al llarg de la cadena de valor, el capital es dirigeix principalment al maquinari, el programari i els serveis. En 2024, la majoria de *startups s'han especialitzat en el desenvolupament d'equips, components i programari d'aplicació. Gegants tecnològics com *AWS, Google, IBM o Microsoft dominen el segment del maquinari, intensiu en capital, encara que les previsions, segons McKinsey, apunten al fet que en la dècada vinent el valor del mercat es desplaçarà cap al programari i els serveis, on el risc financer és menor i l'escalat més viable. Este equilibri entre innovació disruptiva i gestió de riscos*strong> obri espai perquè actors emergents puguen consolidar-se al costat de les grans tecnològiques.

L'ecosistema quàntic global està format per una xarxa diversa que inclou universitats, centres de recerca, agències governamentals, companyies de maquinari i programari, *startups i entitats proveïdores de materials o components. La avantatge competitiu*strong> entre països es mesura també per la seua capacitat investigadora i el seu lideratge en publicacions científiques i patents. Según Nature Index, entre les 10 principals institucions de recerca quàntica*strong> es troben quatre xineses, tres estatunidencs, una francesa, una alemanya i una suïssa, reflectint un lideratge compartit entre Àsia, Amèrica i Europa.

En el terreny científic, els Estats Units lidera en qualitat i impacte de les seues publicacions*strong>, mentre que la Xina domina *papers *em>científics en comunicació quàntica i els estatunidencs mantenen la davantera en computació. Europa conserva un paper rellevant en totes dues àrees, amb un alt nivell de qualitat en les publicacions, d'acord amb el 2025 Quantum Index del MIT.

El número de famílies de paleses*strong> en tecnologies quàntiques ha crescut de forma sostinguda en els últims anys, aconseguint prop de 30.000 registres entre 2017 i 2024 *strong>(59% en computació, 27% en distribució de claus quàntiques, 10% en *sensórica i 4% en criptografia *postcuántica), segons un informe de la Comissió Europea. la Xina se situa al capdavant, seguida dels Estats Units i el Japó. La UE ocupa la quarta posició, encara que amb un creixement estable. Un tret distintiu de l'entorn europeu és el seu major taxa de c*opatentación*strong>, reflex d'una major orientació cap a la col·laboració internacional, destaca este estudi de la Comissió.

No obstant això, este auge conviu amb desafiaments estructurals *strong>que amenacen la consolidació del sector. L'escassetat de talent especialitzat pot intensificar la competència entre governs, universitats i empreses, limitant la capacitat d'innovació sostinguda. Las cadenes de subministrament de materials i components crítics continuen sent vulnerables i objecte de tensions geopolítiques.*strong> A això se suma la complexitat de la cooperació internacional, condicionada per factors de seguretat, privacitat i el caràcter dual d'estes tecnologies. De fet, alguns països ja apliquen mesures proteccionistes i restriccions a l'exportació d'equips estratègics, evidenciant la tensió constant entre col·laboració científica versus protecció d'interessos nacionals.

La revolució quàntica també planteja reptes en ciberseguretat i protecció de dades*strong>. Els futurs ordenadors quàntics podrien executar algorismes capaços de fer fallida els actuals sistemes d'encriptació, la qual cosa fa urgent avançar cap a la criptografia *poscuántica*strong> i integrar estes solucions en les infraestructures existents. Els Estats han d'assegurar un accés segur i sostenible a plataformes i components essencials, equilibrant la sobirania tecnològica amb la participació en un mercat global obert i competitiu.

A pesar de les dificultats, el potencial transformador és enorme*strong>. Estes tecnologies poden accelerar la transició energètica, millorar la seguretat alimentària, optimitzar xarxes de transport i comunicació o impulsar la medicina de precisió i preventiva. En l'àmbit de la criptografia, l'adopció primerenca de solucions *poscuánticas serà crucial per a protegir la informació sensible davant possibles amenaces futures.

La formació de talent *strong>és un dels pilars essencials. La demanda de perfils s'estén des d'enginyers i experts en computació d'alt rendiment fins a professionals de sectors com les finances, la logística o les ciències de la vida, on es preveu una ràpida adopció d'estes tecnologies. Universitats i empreses estan ampliant la seua oferta formativa i de recerca per a generar una força laboral diversa, qualificada i preparada per als desafiaments tècnics i estratègics de l'era quàntica. Desenvolupar una pedrera sòlida requerirà visió a llarg termini, cooperació internacional i estàndards compartits que impulsen una comunitat científica global.

En definitiva, l'ecosistema quàntic global avança cap a una xarxa interconnectada i plural*strong>, on la cooperació públic-privada, la coordinació entre països i les inversions estratègiques seran determinants per a aprofitar tot el seu potencial, generar ús d'alt valor i transformar sectors clau.

&*nbsp;

Europa i España en la carrera quàntica*strong>*h4>

La Unió europea s'ha situat com un dels líders mundials en tecnologies quàntiques gràcies a un conjunt de iniciatives estratègiques.*strong> Entre les més rellevants destaquen el Quantum Technologies Flagship,*strong> llançat en 2017 amb una dotació inicial de 1.000 milions d'euros fins a 2027, el Consorci Europeu de la Indústria Quàntica, *strong>la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa*strong> (*STEP) i la proposta d'una futura Llei Quàntica Europea*strong>, orientada a consolidar un ecosistema industrial i científic europeu. Durant la Presidència espanyola del Consell de la UE en el segon semestre de 2023, España va impulsar la Declaración Europea sobre Tecnologías Cuánticas, prioritzant la coordinació entre Estats membres per al desenvolupament i desplegament de les tecnologies quàntiques.&*nbsp;

Entre les principals iniciatives impulsades a escala europea destaquen la Infraestructura Europea de Comunicació Quàntica (*EuroQCI*strong>), concebuda per a garantir la protecció de les dades sensibles i de les infraestructures crítiques mitjançant la incorporació de tecnologies quàntiques en les xarxes de comunicació actuals, i la Empresa Comuna Europea de Computació d'Alt Rendiment (*EuroHPC DJ.*strong>), que té com a finalitat desenvolupar un ecosistema europeu de *supercomputación segur, integrat i d'avantguarda. En este context, una de les computadores quàntiques europees, el MareNostrum*strong>,*em> està instal·lada en el Centre Nacional de *Supercomputación de Barcelona, reforçant el paper d'España en esta infraestructura paneuropea. A estes iniciatives s'afigen programes de suport financer com *STEP, la *European *Tech Champions *Initiative (*ETCI) i el *EIC *Accelerator, tots ells orientats a impulsar la industrialització de la quàntica i a consolidar l'autonomia estratègica i la competitivitat internacional d'Europa.

Actualmente, més de 440 empreses operen en l'àmbit quàntic a escala global, de les quals el 32% es troben a la UE. A més, el 60% de les empreses europees es van crear després de 2018, la qual cosa reflecteix un ecosistema jove*strong>, segons la Comissió Europea. &*nbsp;Les companyies europees tendeixen a ser més xicotetes*strong> en comparació amb les seues homòlogues a la Xina i els Estats Units, i la majoria de les inversions privades provenen de capital de risc domèstic en fases avançades, centrades en escalar negocis existents amb dimensió transfronterera.

De cara a 2040, es preveu que la indústria quàntica europea siga capaç de crear diversos milers de llocs de treball *strong>altament especialitzats. El continent parteix d'una base formativa robusta: cada any es graduen més de 110.000 estudiants*strong> en àrees com a física, tecnologies de la informació, enginyeria i camps relacionats, i existeixen més de 40 màsters*strong> centrats específicament en tecnologies quàntiques, segons Agenda Estratègica de Recerca i Indústria 2030 del Quàntum *Flagship.

A pesar de això, esta capacitat formativa encara no basta per a atendre les necessitats del teixit empresarial i de l'ecosistema emergent de *startups. La indústria reclama perfils amb competències molt concretes*strong> —des d'enginyeria de programari quàntic fins a integració de sistemes o computació quàntica aplicada— i professionals capaços de traslladar el coneixement quàntic a àmbits com la salut, la farmàcia, les finances, la logística o la ciberseguretat.

L'informe subratlla esta bretxa, encara que altres estudis apunten que la proliferació de màsters quàntics a tot el món, així com la seua inclusió en les estratègies nacionals de recerca de nombrosos països, podria convertir estos programes de mestratge*strong> —cada vegada més interdisciplinaris— en una via efectiva d'accés a la indústria quàntica.

España està alçant el seu propi ecosistema quàntic, articulat entorn de la Estratègia Espanyola de Tecnologías Cuánticas 2025-2030*strong>, que mobilitza 808 milions d'euros*strong> procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i dels fons FEDER. La previsió és que, en incorporar aportacions europees i capital privat, esta xifra puga superar els 1.500 milions d'euros.

A este marc estratègic se sumen diferents iniciatives públiques ja en marxa. Una de les més destacades és Quantum Spain*strong>, considerat el primer entorn nacional orientat a la computació quàntica. El projecte disposa actualment de 22 milions d'euros*strong> finançats pel Pla de Recuperació i aspira a aconseguir els 60 milions amb la seua participació en programes europeus.

También forma part d'este impuls el Pla Complementari de Comunicació Quàntica*strong>, un programa que ha mobilitzat més de 75 milions *strong>i que ha sigut desenvolupat de manera conjunta entre el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i diverses comunitats autònomes —Castella i León, Catalunya, Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Galícia i País Basc—, que combina governança compartida i cofinançament.

Així mateix, el PERTE Aeroespacial*strong> incorpora les tecnologies quàntiques entre els àmbits clau per a reforçar la competitivitat del sector, consolidant així l'aposta del país per posicionar-se en esta nova frontera tecnològica.

Les comunitats autònomes*strong> estan ampliant i consolidant l'estratègia nacional en impulsar les seues propis pols d'innovació*strong> quàntica. Catalunya avança amb La Vall de la *Quàntica i el *hub*em> QuantumCAT; Euskadi ha posat en marxa la iniciativa Basque Quantum (*BasQ); Galícia desenvolupa l'ordinador quàntic *Qmio; i la Comunitat de Madrid està desplegant la infraestructura *MadQCI. Al seu torn, Extremadura contribuïx a través del centre C*OMPUTAEX, mentre Andalusia promou el seu ecosistema quàntic amb el projecte Hèrcules. Altres regions, com Aragó, Navarra i La Rioja, també estan treballant per a dotar-se de capacitats quàntiques pròpies i posicionar-se en este àmbit tecnològic emergent.

Tanto España com el conjunt d'Europa continuen afrontant desafiaments de gran importància *strong>en l'àmbit quàntic: la infraestructura disponible encara és limitada, persisteix la dependència de determinats materials estratègics, l'ecosistema continua dispers, el finançament privat d'alt volum és escassa i la competència internacional per experts altament especialitzats és cada vegada més intensa.

Aun així, s'obrin espais d'oportunitat*strong> en àrees com la fotònica, les comunicacions quàntiques, la *sensórica i metrologia avançada, així com en el desenvolupament de programari quàntic i en la integració d'estes tecnologies amb la intel·ligència artificial.

Segons marca l'Estratègia Espanyola de Tecnologies Quàntiques, les prioritats nacionals*strong> passen per enfortir la recerca i la innovació, millorar els mecanismes de transferència cap al teixit productiu, activar un mercat quàntic propi, promoure la creació de *startups, garantir la seguretat en un escenari *poscuántico i consolidar un ecosistema cohesionat que estiga en sintonia amb les línies d'acció europees.

L'avanç d'este projecte dependrà d'una combinació equilibrada d'impuls públic, capital privat i talent especialitzat, factors indispensables perquè España tinga un paper rellevant en la carrera europea pel lideratge quàntic.

&*nbsp;

Cap a una economia quàntica*strong>*h4>

La inversió en tecnologies quàntiques representa una aposta de país, capaç de convertir coneixement en innovació i generar un retorn social tangible. En este sentit, el CDTI Innovació reforça el seu compromís amb la innovació disruptiva, entesa com aquella que transforma mercats, crea avantatges competitius i contribuïx al desenvolupament de capacitats tecnològiques diferencials. Des de la perspectiva nacional, els àmbits prioritaris inclouen tecnologies *deep *tech*em>*strong> i sectors d'alt potencial transformador com a biotecnologia, la *IA, robòtica, indústria 5.0, computació quàntica i energia de fusió nuclear.

La percepció pública sobre la quàntica també juga un paper essencial en el desenvolupament d'esta aposta estratègica. La primera enquesta europea sobre actituds cap a la ciència i tecnologia quàntiques*strong>, realitzada a l'abril de 2025 per *YouGov a França i Alemanya, revela un creixent entusiasme. El 78% dels adults enquestats coneixen la tecnologia quàntica i més de la meitat considera que pot contribuir a resoldre reptes socials com la salut (53%), l'energia (47%), la ciberseguretat (44%) i el canvi climàtic (41%). A més, el 47% creu que tindrà un impacte positiu al seu país en els pròxims cinc anys, mentre només un 4% preveu efectes negatius. No obstant això, només un terç dels enquestats afirma comprendre bé la quàntica, la qual cosa subratlla la necessitat de reforçar la alfabetització tecnològica i*strong> comunicar amb claredat la rellevància d'estes tecnologies.

Estes tecnologies plantegen importants oportunitats de contribució a l'Agenda 2030, això sí, sempre que s'aborden també els riscos associats a la desigualtat. La creixent bretxa quàntica global*strong> podria ampliar les disparitats entre països desenvolupats i emergents, entre zones urbanes i rurals, així com aprofundir la falta de representació de dones i minories en el sector. Per això, és imprescindible fomentar una quàntica inclusiva, centrada en les persones i guiada per unes polítiques i una governança *anticipativa que garantisquen equitat, diversitat i accés responsable.&*nbsp;

Les tecnologies quàntiques estan donant lloc a la economia quàntica*strong>, un ecosistema industrial i econòmic emergent que impactarà múltiples sectors crítics. La computació, les comunicacions, la *sensórica i els materials quàntics poden generar nous models de negoci, solucions més sostenibles i respostes a problemes fins ara irresolubles. Algunes d'estes tecnologies estan desplegant-se, unes altres avancen a gran velocitat, establint les bases de l'era quàntica, que transformarà la forma en què s'aborda la indústria, la recerca i la gestió de recursos.

El desenvolupament d'una economia quàntica pròspera no pot sostindre's de manera aïllada: requereix col·laboració internacional,*strong> acords comercials específics i un flux coordinat de capital, coneixement i talent entre països. L'acció estratègica conjunta permet maximitzar l'impacte econòmic, social i científic d'estes tecnologies, al mateix temps que garanteix que els beneficis es distribuïsquen de manera equitativa i es respecte la seguretat, la privacitat i l'ètica.

En este context, l'estratègia del CDTI Innovació s'alinea amb el Pla Estratègic 2024-2027,*strong> reforçant el suport a la innovació d'alt impacte, el finançament de projectes *deep *tech *em>i la creació d'ecosistemes sostenibles, inclusius i competitius. La combinació d'inversió pública, capital privat i talent especialitzat constituïx la base perquè España participe activament en la carrera quàntica global, generant ocupació qualificada, enfortint la sobirania tecnològica i contribuint al desenvolupament sostenible de la societat.

&*nbsp;

Bibliografía i fonts*strong>*h4>

Agenda Estratégica de Investigación e Industria 2030 del Quantum Flagship. (2025). Qt.eu.
https://qt.eu/media/pdf/quantum_europe_strategy_july_2025.pdf

Arizaga, Í., Gil, G., *Ayerbe, A., Arnal, J., &*amp; Jorge Ricart, R. (2025). Tecnologies quàntiques: com apostar i encertar des d'España i la UE. Real Institut El Canut i *Tecnalia. https://media.realinstitutoelcano.org/wp-content/uploads/2025/04/policy-paper-tecnologias-cuanticas-como-apostar-y-acertar-desde-espana-y-la-ue.pdf

*BID. (2019). Tecnologies quàntiques: Una oportunitat transversal i interdisciplinària per a la transformació digital i l'impacte social. https://publications.iadb.org/es/tecnologias-cuanticas-una-oportunidad-transversal-e-interdisciplinar-para-la-transformacion-digital

*BID. (2025). Reporte de tecnologia: Computació quàntica. https://publications.iadb.org/es/reporte-de-tecnologia-computacion-cuantica

BCG, Candelon, F., Bobier, J.-F., Courtaux, M., & Nahas, G. (2022). Can Europe Catch up with the US (and China) in Quantum Computing?
https://web-assets.bcg.com/36/c4/1a807b3648d5a9eac68105641bfd/can-europe-catch-up-with-the-us-and-china-in-quantum-computing.pdf

CDTI. (2024). Pla Estratègic 2024–2027. https://www.cdti.es/sites/default/files/2024-12/plan_estrategico_2024-2027.pdf

CDTI. (2025). Ajudes *Neotec 2025. https://www.cdti.es/ayudas/ayudas-neotec-2025

CDTI. (2025). Ayudas Parcialmente Reembolsables. https://www.cdti.es/aprs-2

CDTI. (2025). Programa Misiones Empresas. https://www.cdti.es/ayudas/misiones-ciencia-e-innovacion-2025

CDTI. (2025). Pla Tecnològic Espacial per a PIMES. https://www.cdti.es/ayudas/programa-tecnologico-espacial-pte

CDTI. (2025). Ecosistemes d'Innovació. https://www.cdti.es/ayudas/ecosistemas-de-innovacion

CDTI. (2025). Projecte de R+D: Audiovisual i del Videojoc. https://www.cdti.es/ayudas/proyectos-de-id-audiovisual-y-videojuegos

CDTI. (2025). Compra Pública Precomercial. https://www.cdti.es/qkd-iniciativa

CDTI. (2025). Departament de Programes Tecnològics Multilaterals i Duals. https://www.cdti.es/ayudas/programas-duales

Ciencia.gob.es. (2025). Pla Complementari de Comunicació Quàntica. https://www.ciencia.gob.es/noticias/2025/noviembre/clausura-plan-complementario-comunicacion-cuantica.html

Ciencia.gob.es. (2025). PERTE Aeroespacial. https://www.ciencia.gob.es/estrategias-y-planes/perteaeroespacial.html

Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell. (2025). Quantum Europe Strategy: Quantum Europe *in a Changing World. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/en/txt/pdf/?uri=celex:52025DC0363

Declaración Europea sobre Tecnologies Quàntiques. Comissió Europea. https://digital-strategy.ec.europa.eu/es/library/european-declaration-quantum-technologies

*EIC *Accelerator. European Innovation Council. https://eic.ec.europa.eu/eic-funding-opportunities/eic-accelerator_en

Embracing the Quantum Economy: A Pathway for Business Leaders. (2024). Insight Report. World Economic Forum.
https://reports.weforum.org/docs/wef_embracing_the_quantum_economy_2024.pdf

European Commission. (2025). EU role in the global quantum race, Science for policy brief.
https://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/handle/jrc142902

European Quantum Industry Consortium.&*nbsp; https://www.euroquic.org/

*EuroHPC DJ..&*nbsp; https://www.eurohpc-ju.europa.eu/index_en

*EuroQCI. Comissió Europea. https://digital-strategy.ec.europa.eu/es/policies/european-quantum-communication-infrastructure-euroqci

*European *Tech Champions *Initiative (*ETCI) https://www.eif.org/etci/about-etci/index.htm

Erixon, F., Dugo, A., Pandya, D., & du Roy, O. (2025). Benchmarking quantum technology performance: Governments, industry, academia and their role in shaping our technological future (Policy Brief No. 06/2025). ECIPE.
https://ecipe.org/publications/benchmarking-quantum-technology-performance/

Gunashekar, S., & Chis, T. (2025). Navigating skills and talent development for quantum technology: Current insights and future horizons. RAND.
https://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/research_reports/rra3800/rra3889-1/rand_rra3889-1.pdf

Govern d'España. (2025). L'estratègia de Tecnologies quàntiques d'Espanya, 2025. https://digital.gob.es/content/dam/portal-mtdfp/carruselhome/estrategia%*20Tecnologias%*20Cuanticas.pdf

Llei Quàntica Europea.&*nbsp; https://www.european-quantum-act.com/

MIT. (2025). 2025 Quantum Index Report. https://qir.mit.edu/wp-content/uploads/2025/06/mit-qir-2025.pdf

Nature. (2025, 10 julio). The world’s top 10 institutions for quantum physics. Nature Index.
https://www.nature.com/nature-index/news/ten-best-countries-for-quantum-physics-research

OECD. (*2025a). A quantum technologies policy primer (OECD Digital Economy Papers No. 371).
https://www.oecd.org/en/publications/a-quantum-technologies-policy-primer_fd1153c3-en.html

OECD. (*2025b). Quantum technologies as a new paradigm for digital economies and societies (Policy Brief, febrero 2025).
https://www.oecd.org/en/publications/quantum-technologies-as-a-new-paradigm-for-digital-economies-and-societies_e6664d58-en.html

Qt.eu. (*2025a). Quantum Technologies Flagship. https://qt.eu/

Qt.eu. (*2025b). Quantum Spain. https://quantumspain-project.es/en/quantum-spain/

Qt.eu. (*2025c). Enquesta pública sobre suport a la ciència i tecnologia quàntica. https://qt.eu/news/2025/2025-04-14_new-survey-reveals-public-support-for-quantum-science-and-technology

Springer. (2025). Quantum Technology Master’s: a Shortcut to the Quantum Industry? EPJ Quantum Technology, 12(2).
https://link.springer.com/article/10.1140/epjqt/s40507-024-00299-x

World Economic Forum. (*2024a). Quantum Economy Blueprint Insight Report. https://www3.weforum.org/docs/wef_quantum_economy_blueprint_2024.pdf

World Economic Forum. (*2024b). Quantum for Society: Meeting the Ambition of the SDGs Insight Report.
https://www3.weforum.org/docs/wef_quantum_for_society_2024.pdf

McKinsey. (2025). Quàntum *Technology Monitor 2025. https://www.mckinsey.de/capabilities/mckinsey-digital/our-insights/the-year-of-quantum-from-concept-to-reality-in-2025

&*nbsp;

CDTI Innovació*strong>*h4>

El Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació, CDTI E.P.E. és l'agència d'innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'objectiu de les quals és la promoció de la innovació tecnològica en l'àmbit empresarial. La missió del CDTI és aconseguir que el teixit empresarial espanyol genere i transforme el coneixement cientificotècnic en creixement globalment competitiu, sostenible i inclusiu. En 2024, en el marc d'un nou pla estratègic, el CDTI va proporcionar més de 2.300 milions d'euros de suport a empreses i *startups espanyoles.

&*nbsp;*h4> Més informació:*strong>*h4>

Oficina de Premsa prensa@cdti.es 91-581.55.00

En Internet Lloc web:&*nbsp;www.cdti.es En Linkedin:&*nbsp;https://www.linkedin.com/company/29815 En X:&*nbsp;https://twitter.com/cdti_innovacion En Youtube:&*nbsp;https://www.youtube.com/user/cdtioficial

Este contingut és copyright © 2025 CDTI,*EPE. Està permesa la utilització i reproducció citant la font i la identitat digital de CDTI (@CDTI_*innovacion).&*nbsp;