El CDTI Innovació accelera la biotecnologia en salut per als ciutadans amb suport dels fons europeus FEDER 2025

La biotecnologia —aplicació de la ciència i la tecnologia a organismes vius o els seus components per a generar coneixements, béns i servicis— ha experimentat un creixement sense precedents en les últimes dècades, especialment, en l'àmbit de la salut, en el qual està revolucionant la medicina tradicional.  

Espanya és un país que aprèn i emprèn: convertix coneixement en solucions, talent en teixit productiu i col·laboració públic-privada en avantatges competitius. Apostar per la biotecnologia és apostar pel nostre propi benestar. En 2025, la palanca combinada del CDTI i dels fons europeus FEDER continua fent que la ciència espanyola recórrega l'últim quilòmetre fins a les consultes: un quilòmetre que canvia la vida de les persones.  

La revolució biotecnològica en salut no és un mero titular. És una cadena real d'avanços que es traduïx en diagnòstics més primerencs, en tractaments més ajustats a cada pacient i en estalvis tangibles per al sistema sanitari. A Espanya, eixa cadena adquirix major velocitat i confiabilitat quan el coneixement que es genera en unitats d'investigació, laboratoris i hospitals es desenvolupa en un ecosistema en el qual conviu amb finançament i suport econòmic, acompanyament tècnic i socis empresarials capaços de transformar nou coneixement en solucions reals i aplicades que arriben a les persones. En eixe punt de fricció —el conegut com a “vall de la mort” entre ciència i desenvolupament industrial— se centra el cofinançament europeu FEDER, de la qual el CDTI, com a entitat intermediària, actua com a palanca impulsora reduint el risc, accelerant els temps i capilarizando la innovació pel territori. El resultat tangible es mesura en productes, servicis, ocupació qualificada i, sobretot, en beneficis directes per a les persones. 

Revisem el recorregut d'eixa palanca públic-privada a Espanya en l'àmbit de la innovació i el teixit empresarial que rep l'impuls de l'actuació pública des de tres perspectives: quin és el seu impacte concret en la vida de les persones?, quines capacitats empresarials i tecnològiques està consolidant Espanya en l'àmbit salut? i quines evidències confirmen que el respatler públic és clau perquè la ciència supere la vall de la mort i abast a la societat?, en una radiografia basada en dades, casos reals i una lectura del context europeu que ajuda a entendre el paper de l'impuls públic en la innovació sostenible i la rellevància del finançament europeu. 

Un canvi de paradigma que ja es nota en la consulta 

El progrés de la biotecnologia aplicada a la salut està sent catalitzat per avanços tecnològics disruptius com l'anàlisi de grans volums de dades, la intel·ligència artificial o les noves ferramentes d'edició i seqüenciació genòmica. Estes tecnologies estan obrint pas a un enfocament mèdic molt més personalitzat, eficaç i preventiu. A este impuls se sumen, a més, camps emergents com, per exemple, la biotecnologia marina, que podria arribar a contribuir al desenvolupament de fàrmacs innovadors per al tractament de patologies com el càncer, les malalties cardiovasculars o els trastorns de base genètica. En este nou paradigma, empreses, centres tecnològics, universitats i instituts d'investigació en salut estan liderant la transformació, mitjançant la identificació de biomarcadors, una millor comprensió dels mecanismes de les malalties, el disseny de teràpies avançades, el desenvolupament de ferramentes diagnòstiques i la creació de models predictius més precisos. A més, l'aportació de la biotecnologia mèdica és clau davant reptes globals tals com l'envelliment de la població —amb el consegüent augment de dolències cròniques—, la creixent resistència als antibiòtics o les crisis sanitàries de gran escala.  

L'any 2021 va demostrar un cas revelador: les vacunes basades en ARNm van salvar milions de vides a tot el món, i hui eixa mateixa tecnologia està investigant-se com a base per a tractar altres patologies. Acurtar la distància entre descobriment de coneixement i aplicació salva vides. Espanya va demostrar que compta amb talent científic i clínic de primer nivell, encara que encara persistix el repte de seguir convertint eixe talent en productes i servicis que s'integren en la pràctica assistencial amb rapidesa, evidència i escala. És en eixe vector en el qual els instruments públics d'impuls a la innovació marquen la diferència: no substituïxen a la inversió privada, imprescindible per a l'avanç i el desenvolupament socioeconòmic dels països, però sí la catalizan. En el cas d'Espanya, quan eixa catalización es recolza en fons estructurals europeus com a FEDER, l'equació incorpora un factor addicional: capil·laritat territorial i cooperació entre empreses, centres d'investigació i hospitals. 

La medicina de precisió —que prediu, prevé i personalitza— ha deixat de ser una promesa per a convertir-se en pràctica clínica en camps que van del VIH a les malalties autoinmunes o als trastorns digestius funcionals. A açò contribuïx la convergència de la intel·ligència artificial i anàlisi ómicos, la disponibilitat de dades clíniques i moleculars i l'abaratiment de tecnologies que fa una dècada eren patrimoni d'uns pocs centres. El salt no solament ocorre en diagnòstics i fàrmacs: la nutrició clínica, els dispositius portàtils o els models in vitro formen part ja de l'ecosistema de solucions que guanyen temps al temps, afinen decisions terapèutiques i eviten costos d'ineficàcia en el sistema sanitari. 

Més enllà del sector sanitari, la biotecnologia oferix solucions transformadores en diferents desafiaments en àmbits com la indústria, l'agroalimentación, la transició energètica o la lluita contra el canvi climàtic, estretament lligats a la seguretat alimentària i la sostenibilitat del planeta i, per tant, també a la salut humana. La biotecnologia es consolida, d'esta manera, com un pilar estratègic per a construir sistemes de salut més resilientes, sostenibles i competitius. No en va, la Unió Europea l'ha identificat com una tecnologia crítica per a la seguretat econòmica del continent, a causa de la seua naturalesa transversal, així com per la seua vinculació amb l'autonomia en el subministrament de medicaments. 

El paper de l'impuls i la gestió pública del CDTI dels Fons FEDER: de-risking, velocitat i capil·laritat 

La intermediació dels organismes públics espanyols en la gestió dels fons europeus de desenvolupament regional (FEDER) impacta en tres vectors:  

• Reducció del risc: L'ajuda pública absorbix incertesa en fases en les quals els temps de validació són llargs i la tornada privada és encara incert, aportant el marge necessari a les empreses per a provar, fallar, corregir i tornar a intentar sense fer fallida el projecte. 

• Acceleració: El finançament primerenc acurta mesos o anys entre prova de concepte i resultats transferibles i permet sincronitzar a socis clínics, tecnològics i industrials. 

• Capil·laritat i territori: El model CDTI-FEDER permet impulsar projectes en el conjunt del territori a nivell regional, amb atenció a pimes i agrupacions o consorcis que permeten connecten diversos agents que aporten també capacitats complementàries. 

Les dades de l'última dècada ajuden a aterrar esta realitat. En el marc dels Programes Operatius Plurirregionales d'Espanya 2014-2020 i 2021-2027, el CDTI ha aprovat 379 projectes de R+D+i en biotecnologia, amb un pressupost mobilitzat d'una miqueta més de 246 milions d'euros. D'esta quantitat, més de 179 milions han sigut aportats pel CDTI, la qual cosa representa el 73% del total. S'han recolzat 274 entitats, de les quals el 82% són pimes. L'impacte d'esta activitat no solament es mesura en xifres d'inversió, sinó també en generació d'ocupació: s'han creat 808 llocs de treball, dels quals el 82% són qualificats i el 54% exercits per dones, la qual cosa reflectix un sector dinàmic, especialitzat i amb un notable equilibri de gènere. 

En concret, quant a biotecnologia aplicada a la salut, el CDTI ha aprovat en el mateix període 249 projectes, amb un pressupost mobilitzat d'una miqueta més de 173 milions d'euros i ajudes per valor d'una miqueta més de 125 milions, la qual cosa suposa un 72% de finançament. En este àmbit, s'han beneficiat 174 entitats, un 82% d'elles són pimes, amb un efecte directe en la creació de 499 ocupacions qualificades, dels quals el 87% és qualificat i el 58% estan ocupats per dones. Pel volum d'ajudes compromeses, destaquen les comunitats autònomes de Catalunya, Madrid, País Basc, Andalusia i València, que concentren bona part del teixit biotecnològic espanyol i actuen com a pols de referència en el desenvolupament de solucions capdavanteres. Esta distribució territorial confirma que la innovació en salut no és exclusiva de grans pols sinó que s'integra en un ecosistema cada vegada més obert i col·laboratiu en el qual els nodes es reforcen mútuament.  

Per la seua part, i específicament en el marc del Programa Operatiu Plurirregional d'Espanya 2021-2027, el CDTI ha aprovat 23 projectes de R+D+i en biotecnologia —aplicada a àmbits com la salut, l'agroalimentación, la indústria, el medi ambient i els sistemes— promoguts per 22 entitats, totes elles pimes. El pressupost mobilitzat supera els 10 milions d'euros, dels quals més de 8 milions han sigut aportats pel CDTI amb el cofinançament dels fons FEDER, la qual cosa representa un 82% del total. Estes dades reflectixen el ferm compromís institucional amb un sector estratègic per a la salut, la sostenibilitat i la competitivitat del país. Quant a biotecnologia orientada a la salut, s'han aprovat 12 projectes impulsats per 11 pimes en el mateix període. Esta línia d'actuació mobilitza un pressupost superior als 6 milions d'euros, amb una aportació del CDTI, cofinançada amb FEDER, una miqueta més de els 5 milions, la qual cosa equival al 81% del total. Des del punt de vista territorial, estes iniciatives configuren un ecosistema innovador divers i descentralitzat, amb projectes distribuïts en les comunitats autònomes de Catalunya, Madrid, València, Andalusia, Castella-la Manxa i Castella i Lleó.  

A esta base se sumisca una recent palanca CDTI de nova generació: INNTERCONECTA STEP 2025, una convocatòria de projectes en cooperació amb 90 milions d'euros en subvencions cofinançades amb FEDER, orientada a impulsar tecnologies estratègiques per a Europa i amb especial tracció en biotecnologia i salut. El seu valor afegit residix en les estructures que permet habilitar: projectes de R+D+i en cooperació, amb enfocament regional, complementarietat de perfils, escalabilitat des del minut un i liderats per empreses. Esta nova línia prioritza l'aplicació de tecnologies disruptives per a respondre a desafiaments en l'àmbit de les Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP), que inclou la biotecnologia, per la qual cosa es tracta d'una ferramenta clau per a consolidar l'autonomia estratègica europea, amb la participació de l'ecosistema innovador espanyol. 

Tres històries que expliquen per què el recolze en l'últim quilòmetre importa 

VIH, artritis reumatoide, síndrome d'intestí irritable… Enfront d'estos reptes sanitaris, la biotecnologia es consolida com una aliada estratègica per a transformar la medicina del futur en solucions reals, eficaces i personalitzades. Amb el respatler del CDTI Innovació i el cofinançament dels fons europeus FEDER, diverses empreses espanyoles estan impulsant tecnologies disruptives que optimitzen el diagnòstic, potencien l'eficàcia dels tractaments i contribuïxen al benestar dels pacients. 

Un dispositiu que canvia la forma de decidir en VIH (Duponte, Andalusia) 

El maneig del VIH ha progressat de forma extraordinària en eficàcia i supervivència però no tots els pacients responen igual als mateixos antirretrovirales. Duponte ha desenvolupat un dispositiu portàtil i assequible capaç de predir resposta a teràpies retrovirales sense necessitat d'equipament sofisticat, democratitzant l'accés a decisions terapèutiques informades. Segons l'OMS , al voltant de 40 milions de persones conviuen amb el virus a tot el món. “Este projecte transforma coneixement científic en solucions concretes per a problemes de salut rellevants”, afirmen des de la companyia. “Es tracta del primer estudi a Espanya amb estes característiques, capaç d'anticipar la ineficàcia del tractament sense necessitat d'equipament sofisticat. Més enllà de la seua dimensió clínica i social, esta tecnologia obri noves vies en àrees com el càncer o les malalties neurològiques. El suport públic ha sigut clau per a abordar fases del projecte inaccessibles amb recursos propis i convertir una idea disruptiva en una ferramenta real per al sistema sanitari”, afigen. Este cas demostra la importància decisiva del suport públic i del cofinançament de fons europeus FEDER per a cobrir les fases de major incertesa i convertir el coneixement en una ferramenta útil per a clínics i pacients.  

Per què importa: Un test de predicció evita seqüències d'assaig-error amb costos clínics i econòmics elevats; en entorns amb recursos limitats, la seua portabilitat reduïx bretxes entre centres. I, sobretot, accelera l'objectiu clínic més rellevant: encertar abans. 

Respondre millor a les autoinmunes des d'un laboratori intel·ligent (Biohope, Comunitat de Madrid) 

L'artritis reumatoide afecta a 18 milions de persones en el món, amb major incidència (70%) en dones. La madrilenya Biohope ha dissenyat un model in vitro que avalua com respon cada pacient a fàrmacs ja aprovats, integrant activadores que permeten mantindre limfòcits en cultiu sense emmascarar l'acció dels tractaments. El resultat és una lectura més fiable de l'eficàcia en diferents nivells d'inflamació. “Este projecte ens ha permès asseure les bases per a desenvolupar una metodologia de diagnòstic in vitro que avalue la farmacodinamia dels tractaments en malalties autoinmunes”, expliquen des de l'empresa. Entre els avanços assolits, assenyalen la identificació d'una combinació d'activadores que facilita mantindre limfòcits en cultiu sense emmascarar l'activitat dels fàrmacs, la qual cosa garantix resultats fiables fins i tot en pacients amb nivells molt diferents d'inflamació. “Personalitzar el tractament des de l'inici evita teràpies ineficaces, millora la qualitat de vida del pacient i suposa un estalvi important de recursos per al sistema sanitari”, subratllen. 

Per què importa: Portar la personalització a una malaltia molt prevalente i amb impacte en qualitat de vida i productivitat multiplica la tornada social. A més, aprofita fàrmacs existents de forma més intel·ligent, sense esperar a noves molècules. 

Nutrició de precisió per a la Síndrome de l'Intestí Irritable (Vitae Health Innovation, Catalunya) 

Per la seua part, la barcelonina Vitae Health Innovation treballa en una innovadora teràpia nutricional personalitzada per a millorar la sintomatologia en pacients amb síndrome de l'intestí irritable (SII), utilitzant nous biomarcadors ómicos. Segons la Fundació Espanyola d'Aparell Digestiu, el SII podria afectar fins a a el 10–15 % de la població i representa al voltant del 25% de les consultes de Digestiu. El suport públic ha sigut decisiu per a poder implementar tecnologies d'anàlisis metagenómico i metabolómico, i avançar en estudis clínics per part de Vitae Health, en col·laboració amb l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. “Estes ajudes són un estímul crucial per a pimes com la nostra; ens han permès cobrir costos de R+D i reduir la càrrega financera inicial”, destaquen. La iniciativa aposta per una medicina de precisió basada en la modulació del microbioma intestinal, amb aplicacions en altres malalties complexes com la fatiga crònica. “Es tracta d'un projecte amb beneficis tangibles per a la societat i que millora la competitivitat de l'ecosistema biotecnològic espanyol”, conclouen. L'enfocament —rigorós i escalable— obri la porta a atacar altres patologies complexes, com la fatiga crònica, on la multimorbilidad i la diversitat de perfils del pacient exigixen solucions fines, no generalistes. 

Per què importa: Quan una patologia és molt freqüent i consumix consultes i proves, una millora d'eficàcia terapèutica, per xicoteta que siga, té un impacte sistèmic enorme. Si a més l'enfocament és no invasiu i compatible amb la vida quotidiana, l'adherència millora. 

Tres impactes que qualsevol entén: temps, encert i cost 

Temps: un diagnòstic o decisió terapèutica més primerencs canvien la trajectòria de la malaltia. Les tres històries d'este reportatge apunten ací: predicció de resposta en VIH, personalització primerenca en autoinmunes i nutrició de precisió en SII. 

Encert: ajustar des del principi evita tractaments ineficaços, reduïx efectes secundaris i millora l'adherència. Eixe encert es reforça quan el mètode és reproduïble i compatible amb la rutina clínica o amb la vida quotidiana del pacient. 

Cost: encertar abans allibera recursos que poden destinar-se a casos més complexos o a noves tecnologies. No es tracta solament d'estalviar: es tracta d'usar millor el que tenim. 

Quan una actuació pública entrega millores en estos tres paràmetres, valida la seua pertinència i la seua continuïtat i quan, a més, consolida ocupació qualificada i cooperació entre territoris, la seua tornada social es multiplica.

Més enllà dels casos: quin teixit empresarial estem enfortint 

Segons l'Associació Espanyola de Bioempresas (AseBio), la biotecnologia orientada a la salut humana continua sent el nucli principal del sector a Espanya. Un 58% de les companyies biotech dedica la seua activitat principal centrada en l'àmbit sanitari, per davant d'altres sectors com l'alimentació, l'agricultura, el medi ambient o la biotecnologia industrial, apunta l'Informe AseBio 2024. L'estudi destaca que la biotecnologia es consolida com a sector estratègic per a l'economia espanyola, en gran mesura, gràcies a la seua versatilitat a l'hora d'aportar solucions a múltiples àrees. En 2023, les empreses biotech van invertir 1.282 milions d'euros en R+D i, en 2024, van captar 181 milions d'euros en finançament. El sector invertix de manera sostinguda en R+D, ha reforçat la seua capacitat de cooperació i multiplica aliances amb universitats, centres i hospitals. La combinació R+D intensiva + col·laboració és la “recepta” que internacionalment correlaciona amb probabilitat d'èxit en fases clíniques i major accés a finançament. 

Quant al teixit empresarial, 4.411 companyies desenvolupen activitats vinculades a la biotecnologia, de les quals 1.014 es consideren biotech, és a dir, que es dediquen exclusivament a esta disciplina. La majoria són micro pimes (52%) o pimes (43%). Per regions, Catalunya lidera tant en nombre d'empreses com en volum de facturació, seguida per Madrid. També destaquen Andalusia, País Basc i la Comunitat Valenciana, encara que amb menors percentatges. La capil·laritat de la distribució territorial no és un efecte col·lateral: forma part del disseny. Quan els instruments impulsen la cooperació i afavorixen els consorcis interregionals, es produïxen dos dinàmiques virtuoses: les pimes locals connecten amb hospitals i centres que abans quedaven lluny i els pols més madurs arrosseguen a la resta del mapa. El resultat: més nodes amb experiència en desenvolupament clínic, més proveïdors amb coneixement regulatori i millor teixit per a escalar quan els projectes funcionen. 

La dimensió del sector també es reflectix en la seua contribució a l'ocupació i al coneixement. Segons AseBio, les biotech suposen l'1,1% del PIB, generen més de 131.000 ocupacions i reunixen el major nombre d'investigadors, amb un 55% de dones entre ells. En el plànol científic, la producció espanyola en biotecnologia representa el 2,49 % del total mundial, la qual cosa situa a Espanya en la novena posició global en volum de documents en esta disciplina. 

L'informe també ressalta el paper de la col·laboració com a palanca de creixement: en 2023 es van formalitzar 335 aliances, de les quals 242 van ser amb entitats públiques o fundacions, 114 amb altres empreses biotech i 75 amb un altre tipus de companyies. La R+D va ser l'objectiu principal d'estes col·laboracions. La majoria dels acords es van establir dins d'Espanya, encara que també es van firmar amb socis de la UE i d'EUA, la qual cosa posa de manifest la dimensió nacional i internacional del sector. 

En el marc de les anàlisis realitzades entre els països de l'OCDE sobre el sector biotecnològic, Espanya ocupa la quarta posició en nombre d'empreses dedicades a la biotecnologia, solament per darrere d'Estats Units, França i Alemanya. Dins de l'ecosistema nacional, destaca l'empresa Grifols —especialitzada en biotecnologia sanitària— com la companyia espanyola més rellevant en termes de vendes netes i grandària de plantilla.

A pesar dels avanços, el sector biotecnològic espanyol encara afronta barreres importants. Seguix sent necessari reforçar els mecanismes que connecten de forma efectiva la ciència amb la indústria, consolidar instruments financers adaptats al cicle de vida de les empreses biotech i avançar en la construcció d'un marc regulatori més àgil, predictible i adaptat al ritme de la innovació.  

En 2022, una proporció majoritària de les entitats biotecnològiques consultades a Espanya, a través d'una enquesta de l'INE, va identificar els elevats costos i els llargs terminis com els principals obstacles per a l'avanç del sector. A estos desafiaments es van sumar l'accés limitat a finançament i les exigències regulatòries, que també van ser assenyalats com a barreres rellevants. 

La col·laboració públic-privada, la coordinació entre administracions, acadèmia i empreses, així com l'impuls de polítiques europees alineades amb una sobirania sanitària real, seran vitals per a convertir el potencial actual en un lideratge sostenible a llarg termini.

Per què la bona ciència no és suficient sense suport públic a la innovació 

En salut, l'evidència mana però convertir evidència en un producte o servici és un procés llarg, exigent i costós. Solament una part de les proves de concepte passa a estudis amb N suficient, solament una part d'eixos estudis aconseguix assajos pivotales i solament uns pocs d'ells aconseguixen regulació, fabricació i comercialització en condicions. Entre mitjanes, el capital s'impacienta i les pimes, si estan soles, tendixen a defallir. El respatler públic —ben governat, amb avaluació tècnica i focus en resultats— no substituïx a la disciplina del mercat sinó que la facilita i la fa possible en aquells trams als quals l'agent privat no pot arribar solament. 

És en este tram en el qual el CDTI, l'agència estatal d'innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, exercix la funció facilitadora i impulsora: entra abans i compartix risc; motiva la cooperació i la construcció de capacitats; i orienta la innovació a resultats, alineant la R+D amb necessitats reals. Sovint, a més, els projectes obrin vies per a noves rondes privades o per a convocatòries competitives europees, de manera que cada euro públic mobilitza més euros i, la qual cosa és més important, acurta mesos a la presa de decisions clíniques i a l'arribada al mercat. 

Una lectura en clau país: continuïtat, cooperació i resultats 

Espanya ha recorregut un camí important en l'última dècada: més projectes, més empreses orientades a salut, més ocupació qualificada i més cooperació. Quan el respatler públic es manté, les pimes creixen millor, la ciència arriba abans i els ciutadans es beneficien. El cofinançament FEDER canalitzada pel CDTI ha provat ser un instrument eficaç per a reduir el risc en la fase crítica i connectar actors que, d'una altra manera, tardarien més a trobar-se. 

El repte —sempre— és no confondre activitat amb impacte. Per això, l'orientació a resultats ha de seguir sent l'eix: projectes que resolen problemes clínics concrets, que planifiquen la seua adopció i que mesuren el seu efecte en temps, encert i cost. Quan això ocorre, la inversió pública no solament es recupera: es multiplica en forma de benestar, productivitat i empreses més fortes. 

Europa mira a la biotecnologia sanitària com a actiu estratègic 

La biotecnologia ha emergit com un pilar clau en la redefinició del model productiu europeu. Tant l'Informe Draghi sobre la competitivitat d'Europa com l'Informe Letta sobre el futur del Mercat Únic subratllen la necessitat de reforçar la sobirania tecnològica i industrial del continent, i s'assenyala a la biotecnologia com una de les àrees estratègiques per a la consecució d'este objectiu. En l'actual context de transició ecològica i digital, així com en un escenari geopolític global cada vegada més competitiu, la capacitat europea per a liderar en biotecnologia no solament és un repte econòmic, sinó una qüestió d'autonomia estratègica i resiliència sistèmica. 

El potencial ja és una realitat: els productes biotecnològics van generar un superàvit comercial de 51.700 milions d'euros per a la UE en 2022, set vegades més que en 2008, segons el recent informe de l'Associació Europea de Bioindustrias (EuropaBio). Este creixement es va veure impulsat sobretot per la biotecnologia sanitària, les exportacions de la qual van augmentar un 35% entre 2020 i 2022, reflectint el paper clau de la UE durant la pandèmia. A més, les exportacions de tots els sectors biotecnològics han crescut de forma sostinguda en les dos últimes dècades. En paral·lel, el valor afegit brut (VAB) de les activitats biotecnològiques va aconseguir els 38.100 milions d'euros en 2022. Mentre la biotecnologia sanitària seguix sent el principal motor econòmic del sector, la biotecnologia industrial es posiciona com el subsector de major dinamisme. 

La biotecnologia destaca també pel seu impacte en l'àmbit laboral i la productivitat. Segons l'informe, el creixement de l'ocupació en este sector va ser sis vegades superior al de l'economia general de la UE, amb la biotecnologia industrial al capdavant. En termes de productivitat, la biotecnologia genera una mitjana de 160.000 euros de valor afegit brut per empleat, una xifra que ascendix a 177.600 euros en biotecnologia sanitària, la qual cosa representa quasi tres vegades més que la mitjana europea i supera a sectors com les finances, les TIC o l'automoció. 

La UE ha inclòs a la biotecnologia en la llista de tecnologies crítiques, al costat de la intel·ligència artificial, els semiconductors avançats o les tecnologies quàntiques. No obstant açò, este lideratge incipient necessita afermar-se amb una estratègia comuna, sostinguda i ambiciosa. 

Documents publicats per la Comissió Europea —sobre el marc regulatori de les tecnologies avançades i sobre el potencial econòmic de la biotecnologia— dibuixen un mapa clar d'oportunitats, però també de manques: és urgent reduir la fragmentació normativa entre països, accelerar la validació i comercialització d'innovacions, facilitar l'accés a capital per a pimes i startups i garantir que els processos d'avaluació ètica i de seguretat estiguen alineats amb la velocitat de l'avanç científic.  

Estes tasques pendents són clau perquè la biotecnologia europea no quede ressagada en el competitiu mercat global. En 2021, Estats Units concentrava prop del 59% del valor total del sector biotecnològic mundial, seguit per la Xina, amb al voltant del 11%. A continuació, se situen diversos països europeus com Dinamarca, Països Baixos, Regne Unit, Alemanya o Suïssa.  

Juntament amb Estats Units, Europa constituïx una de les dos grans regions líders en biotecnologia, en concentrar una bona part dels quasi 460.000 milions de dòlars benvolguts en vendes globals que duu a terme la indústria dels medicaments biotecnològics, a més d'albergar moltes de les majors empreses del sector i un elevat nombre de startups emergents. No obstant açò, altres actors com Corea del Sud, la Xina o Canadà també estan guanyant protagonisme en els principals indicadors d'innovació i desenvolupament biotecnològic. 

Europa té davant si una finestra d'oportunitat per a definir un model propi de desenvolupament biotecnològic, sustentat en l'excel·lència científica, la col·laboració públic-privada i els valors europeus de sostenibilitat, ètica i seguretat. El sector biotech no solament pot actuar com a motor de creixement econòmic, sinó també com una ferramenta clau per a reforçar l'autonomia estratègica, el benestar social i el lideratge global del continent.  

En este context, cobra sentit el debat obert sobre una possible Llei Europea de Biotecnologia en 2026, orientada a establir un marc normatiu comú, àgil i predictible que afavorisca l'impuls d'este sector en tota la Unió. 

El missatge subjacent és clar: quan la investigació es traduïx en solucions clíniques, la tornada econòmica acompanya. En este tauler, Espanya aporta una combinació de talent clínic, infraestructures i pimes innovadores que, amb l'impuls adequat, exporten tecnologia, processos i servicis. Eixe “impuls adequat” no depèn solament de subvencions: exigix també regulació predictible, validació àgil, estàndards clars d'evidència i connexió amb la demanda (servicis de salut, asseguradores, farmacèutiques, indústria alimentària i de dispositius, etc.). En este punt, el disseny d'instruments que premien la cooperació i valoren el pla d'arribada a la societat des de l'inici —com és el cas del CDTI— reduïx friccions i acosta la R+D al seu ús real. 

Biotecnologia amb propòsit i Agenda 2030 

La biotecnologia emergix també com una aliada per a avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb aplicacions que abasten des de la salut i la seguretat alimentària fins a l'acció climàtica i la innovació industrial. En l'àmbit sanitari, el seu paper és especialment rellevant per a l'ODS 3 (Salut i benestar), en facilitar el desenvolupament de nous tractaments, bovines i solucions diagnòstiques d'alta precisió. A Europa i a Espanya, la biotecnologia sanitària és el principal motor econòmic del sector, consolidant el seu impacte tant en la millora de la qualitat de vida com en la sostenibilitat dels sistemes de salut. 

Altres ODS també es veuen directament beneficiats pels avanços biotecnològics. Les aplicacions en agricultura, alimentació i medi ambient contribuïxen a l'ODS 2 (Fam zero), ODS 12 (Producció i consum responsables) i ODS 13 (Acció pel clima), mitjançant el desenvolupament de cultius més resilientes, biofertilizantes, tecnologies per a la descontaminació de sòls o solucions industrials de baix impacte ambiental. El creixent dinamisme de la biotecnologia industrial reforça a més l'ODS 9 (Indústria, innovació i infraestructura), en aportar innovació en processos productius i alternatives sostenibles a materials i productes convencionals. 

Així mateix, el sector biotech ajuda a la consecució objectius vinculats a la igualtat, l'ocupació i el coneixement. A Espanya, la biotecnologia és un important generador d'ocupació qualificada i destaca per l'elevada participació de dones investigadores, la qual cosa la connecta amb l'ODS 5 (Igualtat de gènere) i l'ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic). El seu fort compromís amb la R+D+i, la col·laboració públic-privada i la seua projecció internacional també l'alineen amb l'ODS 17 (Aliances per a aconseguir els objectius).  

Amb la finalitat de consolidar este escenari d'impuls de l'Agenda 2030, tant Europa com Espanya han de seguir apostant per marcs regulatoris àgils, finançament adaptat i estratègies coordinades que permeten convertir el potencial de la biotecnologia en solucions sostenibles a gran escala. 

Què vé ara? Cinc claus per a la pròxima volta de rosca 

1. Aprofundir en cooperació clínica-empresarial. Els projectes que arriben abans al mercat involucren a hospitals des del minut un, definixen indicadors de resultat clínic i tracen plans d'adopció realistes (no solament publicacions). 

2. Reforçar el mesurament de resultats. Cada convocatòria hauria d'aprendre de l'anterior i publicar mètriques comparables: temps a fita, nombre de validacions, acords de llicència, vendes inicials, perfils d'ocupació, etc. La transparència retroalimenta qualitat i atrau més empreses. 

3. Diversificar rutes d'arribada a mercat. No totes les innovacions acaben convertint-se en un fàrmac: moltes es concreten en dispositius, programari clínic, protocols, servicis de laboratori o solucions de nutrició de precisió. Els instruments han de reconéixer eixa pluralitat per a no espentar tot pel mateix embut. 

4. Impulsar plataformes compartides. Biobancos, cohorts longitudinals, estàndards de dades i entorns de validació reduïxen el cost de cada projecte. El suport públic pot accelerar actius comuns que després aprofiten desenes de pimes. 

5. Visibilitzar referències i casos. Res atrau més a empreses i inversors que histories d'èxit ben explicades: quin problema van resoldre, quina evidència van generar, quins socis van sumar i quin impacte tenen hui. La comunicació rigorosa d'evidències i realitzacions també és un eix imprescindible de les polítiques d'innovació. 

La salut que arriba 

Cada persona guarda en la seua memòria una història pròxima de malaltia ben resolta… o no. El que diferencia a unes d'unes altres, més enllà de la perícia professional, és temps i encert: encertar com més prompte millor. El triangle FEDER–CDTI–ECOSISTEMA en l'àmbit de la salut és una màquina de guanyar temps i millorar encerts. No és una promesa insubstancial: al contrari, té noms, dades i resultats. Per això convé cuidar-la, avaluar-la i sostindre-la en el temps. El suport públic als projectes empresarials innovadors basats en ciència aplicada a la salut no és un luxe sinó sentit comú: multiplica oportunitats per a les persones, enfortix el teixit productiu, afavorix l'equitat territorial i connecta la inversió amb els resultats que es veuen en la consulta.  

Fuentes i bibliografia 

Asociación Española de Bioempresas (AseBio). (2024). Informe AseBio 2024. https://www.asebio.com/conoce-el-sector/informe-asebio 

Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI). (2025). Convocatòria INNTERCONECTA STEP 2025. https://www.cdti.es/en/ayudas/innterconecta-step 

European Commission. (2024). Draghi Report on the Competitiveness of Europe. https://commission.europa.eu/topics/eu-competitiveness/draghi-report_en 

European Commission. (2024). Letta Report on the Future of the Single Market. https://www.consilium.europa.eu/media/ny3j24sm/much-more-than-a-market-report-by-enrico-letta.pdf 

European Association for Bioindustries (EuropaBio). (2023). Biotechnology Industry Statistics and Economic Impact Report. https://www.europabio.org/measuring-the-economic-footprint-of-the-biotechnology-industry-in-the-european-union/ 

European Commission. (2023). Critical technologies for Europe’s Economic Security. https://defence-industry-space.ec.europa.eu/system/files/2023-10/C_2023_6689_1_EN_annexe_acte_autonome_part1_v9.pdf 

European Commission. (2024). Advanced Technologies Regulatory Framework and Biotechnology Potential Reports. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-10-2025-0165_EN.pdf 

European Parliament. (2025). Report on the Future of the EU Biotechnology and Biomanufacturing Sector: Leveraging Research, Boosting Innovation and Enhancing Competitiveness. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/A-10-2025-0123_EN.html 

Fundació Espanyola d'Aparell Digestiu (FEAD). Síndrome de l'intestí irritable. https://www.saludigestivo.es/mes-saludigestivo/sindrome-intestino-irritable/sindrome-intestino-irritable-concepto/ 

Institut Nacional d'Estadística (INE). (2022). Enquesta sobre innovació en les empreses. https://www.ine.es/jaxi/datos.htm?tpx=65049#_tabs-taula 

Organización Mundial de la Salud (OMS). (2023). VIH/SIDA. https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/hiv-aids 

Organización Mundial de la Salud (OMS). (2023). Rheumatoid Arthritis. https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/rheumatoid-arthritis 

Statista. (2025). Biotechnology in Spain. https://www.statista.com/study/85563/biotechnology-industry-in-spain/ 

Statista. (2025). Biotechnology Industry in Europe. https://www.statista.com/study/28809/biotechnology-industry-in-europe-statista-dossier/ 

Statista. (2021). Value Share of the Biotech Sector Worldwide, by Country. https://www.statista.com/statistics/1246614/top-countries-share-of-global-biotech-value/ 

CDTI Innovació

El Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació, CDTI I.P.I. és una empresa pública depenent del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que el seu objectiu és la promoció de la innovació tecnològica en l'àmbit empresarial. La missió del CDTI és aconseguir que el teixit empresarial espanyol genere i transforme el coneixement cientificotècnic en creixement globalment competitiu, sostenible i inclusiu. En 2024, en el marc d'un nou pla estratègic, el CDTI va proporcionar més de 2.300 milions d'euros de suport a empreses i startups espanyoles.

Més informació:

Oficina de Premsa
prensa@cdti.es
91-581.55.00

En Internet
Lloc web: www.cdti.es
En Linkedin: https://www.linkedin.com/company/29815
En X: https://twitter.com/cdti_innovacion
En Youtube: https://www.youtube.com/user/cdtioficial

Este contingut és copyright © 2025 CDTI,EPE. Està permesa la utilització i reproducció citant la font i la identitat digital de CDTI (@CDTI_innovacion).