Sara Palacios García, tècnica financera de SOFITEC: "Amb l'impuls del CDTI Innovació, PROTECT-AIR desenvolupa materials més lleugers i sostenibles per a protegir les aeronaus enfront de l'impacte dels raigs"
L'ús de materials compostos en la construcció de les aeronaus permet reduir el seu pes, però substituir els materials metàl·lics també suposa prescindir d'algunes propietats essencials per a protegir l'estructura. Entre elles està la conductivitat elèctrica, necessària per a evitar que l'impacte d'un raig cause danys. L'empresa sevillana SOFITEC aborda este repte a través de PROTECT-AIR, un projecte que desenvolupa nous composites amb funció conductora integrada i estudia també com recuperar-los al final de la seua vida útil. La iniciativa compta amb el suport del CDTI Innovació a través de la línia Missions Ciència i Innovació
PROTECT-AIR ha demostrat amb èxit el funcionament del nou material en una peça representativa d'un Airbus A330 MRTT, establint les bases per a la seua…
SOFITEC va nàixer en 1999 amb la missió d'acompanyar al client durant tot el cicle de vida d'una peça aeronàutica, des de les primeres fases de disseny i desenvolupament fins a la seua fabricació, muntatge i lliurament. Esta visió integral ha permés a la companyia consolidar-se com a proveïdor TIER 1 d'Airbus i TIER 2 de Boeing i participar en programes aeronàutics de referència com l'A320, l'A350 o el C295, a més de col·laborar amb fabricants i integradors internacionals.
Al llarg d'estos anys, l'empresa sevillana ha fet una aposta decidida per la innovació, desenvolupant les seues pròpies capacitats d'enginyeria i fabricació per a cobrir les necessitats del sector. "Des dels nostres inicis, la R+D+i ha sigut un dels motors de creixement de SOFITEC, permetent-nos desenvolupar noves capacitats industrials, generar tecnologia pròpia i respondre als reptes d'una indústria aeronàutica en constant evolució", explica Sara Palacios García, tècnica financera de la companyia.
Protegir sense afegir pes
Els composites permeten alleugerir les aeronaus, no obstant això, a diferència dels metalls, no permeten el pas de l'electricitat de manera natural, una propietat necessària per a protegir l'estructura enfront de fenòmens elèctrics. "Com més avancem en l'ús de materials compostos per a reduir el pes de les aeronaus, més difícil resulta mantindre una propietat que els metalls aportaven de manera inherent: la conductivitat elèctrica", explica la tècnica.
Membres del consorci del projecte PROTECT-AIR
La solució habitual consisteix a col·locar una malla metàl·lica sobre la superfície per a conduir el corrent en cas d'impacte d'un raig. Esta alternativa afig pes, requereix operacions addicionals per a integrar-la en l'estructura i dificulta la recuperació del component al final de la seua vida útil.
PROTECT-AIR part d'una idea diferent, ja que, en lloc d'afegir un element metàl·lic extern, cerca integrar la funció conductora en el propi compost. Per a això, el consorci ha desenvolupat una solució en la qual la matriu incorpora grafé mitjançant una làmina ultrafina de nanotubos de carboni.
Este enfocament combina la lleugeresa i les prestacions mecàniques amb la capacitat de conducció necessària per a preservar l'estructura. També elimina l'adhesiu utilitzat per a fixar la malla metàl·lica i reduïx els riscos de corrosió galvànica associats a la combinació de metalls i compostos.
A més, aporta avantatges en el procés de producció, ja que este composite pot processar-se mitjançant emotlament per compressió d'alta cadència, integrant en una única operació la fabricació de la peça, el seu mecanitzat i la funció de protecció elèctrica.
De la recerca a l'aplicació aeronàutica
Un dels principals reptes de PROTECT-AIR és comprovar que el compost manté les seues característiques en passar del laboratori a un component real i que la seua fabricació permet obtindre resultats reproduïbles. Com explica Sara Palacios, en este punt resulta clau la quantitat de partícules conductores incorporades a la resina, ja que una concentració insuficient pot impedir aconseguir les propietats elèctriques requerides, mentre que un excés pot dificultar el processament.
Per a validar-ho, el consorci ha realitzat una sèrie d'assajos d'impacte de raig que permeten estudiar com respon el material davant xicotetes variacions en el procés. Com a resultat, s'ha validat un demostrador tecnològic "All-in-one": una tapa de manteniment de la crestallera del POD de reproveïment en vol, instal·lat en l'ala de determinats Airbus A330 MRTT. Es tracta d'una peça que integra les diferents solucions desenvolupades i combina els assajos físics amb models numèrics per a analitzar el seu comportament.
Els resultats obtinguts han sigut prometedors, encara que també han permés detectar aspectes que encara han d'optimitzar-se, especialment per a aconseguir un comportament comparable al de l'alumini en determinades condicions. "El següent pas és parametritzar les variables de procés i establir una finestra de fabricació prou robusta que permeta escalar la tecnologia per a assegurar que les prestacions aconseguides en laboratori es mantenen en una producció industrial", apunta.
Pensar també en el final de vida
La recerca aborda també el repte del futur ús d'estos composites quan la peça deixa de ser útil per a l'aeronau. "PROTECT-AIR estudia la reciclabilidad del nou material i obri noves possibilitats per a avançar cap a una aeronàutica més circular, en la qual els materials puguen tindre una segona vida i es reduïsca la generació de residus", explica la representant de SOFITEC.
Per a aconseguir-ho, el projecte ha estudiat dues vies. La primera empra solvólisis, un procés químic que permet recuperar la làmina de nanotubos en un estat pràcticament intacte. La segona utilitza una alternativa mecànica més senzilla i econòmica per a obtindre un compost reciclat que puga emprar-se en altres aplicacions industrials.
L'objectiu és que la millora de les prestacions durant la vida útil de la peça no genere una nova dificultat quan esta arribe al final del seu recorregut. La recuperació i reutilització d'estos recursos es relaciona amb l'ODS 12, Producció i consum responsables, i l'ODS 13, Acció pel clima, en plantejar alternatives per a reduir els residus i prolongar el seu aprofitament.
Un consorci que cobrix tota la cadena
Este tipus de desenvolupament requereix combinar coneixements que van des de la formulació fins a la fabricació i validació de les peces. Per això, PROTECT-AIR reuneix d'empreses i centres especialitzats amb SOFITEC al capdavant de la iniciativa, com a responsable de portar les solucions a una aplicació aeronàutica real.
Formen part del projecte les següents empreses: CT Enginyers, que contribuïx amb la seua experiència en disseny, enginyeria i simulació, Menzolit, que treballa en el desenvolupament i fabricació de compostos tipus SMC (Sheet Moulding Compound), Avançara aportant la seua especialització en química, nanotecnologia i materials avançats per a desenvolupar els sistemes conductors i Ensatec, que participa en la validació experimental. Els organismes AIMPLAS, IMDEA i INTA completen el consorci amb la seua experiència en caracterització i validació i en l'estudi de qüestions com la resposta enfront de l'impacte de raig, l'apantallament electromagnètic i les alternatives de reciclatge i valorització.
Esta combinació permet connectar el desenvolupament d'esta innovació fins a la seua integració en una aeronau. "El principal valor del consorci resideix, per tant, en què esta multidisciplinarietat permet cobrir tota la cadena de desenvolupament tecnològic", destaca.
L'impuls del CDTI Innovació
El suport del CDTI Innovació a través de la línia Missions Ciència i Innovació ha permés a SOFITEC afrontar un projecte amb un elevat risc tecnològic i treballar de manera coordinada amb empreses i centres especialitzats.
Equip de SOFITEC en les seues instal·lacions a Sevilla
Per a Sara Palacios, esta ajuda també ha portat a la companyia a explorar solucions diferents i ampliar la seua experiència en este àmbit. "La línia Missions Ciència i Innovació ens ha permés avançar en tecnologies que van més enllà de la nostra activitat industrial habitual, ampliar les nostres capacitats internes de R+D+i i treballar al costat d'entitats especialitzades en materials avançats, nanotecnologia, enginyeria i validació", destaca.
Cap a l'aeronàutica del futur
La següent etapa passa per elevar el nivell de maduresa de les solucions, optimitzar la seua fabricació i traslladar els resultats a futurs programes aeronàutics. Per a SOFITEC, el projecte també obri la porta a noves aplicacions capaces de reduir pes sense comprometre les prestacions exigides pel sector i incorporar criteris de circularidad des del disseny.
L'evolució cap a aeronaus més lleugeres i eficients dependrà també de processos de fabricació capaces de respondre a estos nous requisits. El treball desenvolupat en PROTECT-AIR proporciona una base per a continuar investigant en components amb funcions integrades i alternatives per a recuperar les seues composites al final de la seua vida útil. "La innovació en materials i processos serà un element clau per a avançar cap als objectius de descarbonització i l'aviació de l'horitzó 2050", conclou.
CDTI Innovació
El Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació, CDTI E.P.E. és l'agència d'innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'objectiu de les quals és la promoció de la innovació tecnològica en l'àmbit empresarial. La missió del CDTI és aconseguir que el teixit empresarial espanyol genere i transforme el coneixement cientificotècnic en creixement globalment competitiu, sostenible i inclusiu.
Més informació:
Oficina de Premsa
prensa@cdti.es
91-581.55.00
En Internet
Lloc web: www.cdti.es
En Linkedin: https://www.linkedin.com/company/29815
En X: https://x.com/cdti_innovacion
En Youtube: https://www.youtube.com/user/cdtioficial
Este contingut és copyright © 2026 CDTI,EPE. Està permesa la utilització i reproducció citant la font i la identitat digital de CDTI (@CDTI_innovacion).