Luis Javier Fernández Villalobos, administrador únic d'Agrofervi: el CDTI Innovació i els fons FEDER ens han facilitat desenvolupar APINUT, que busca usos sostenibles per al pelón de l'anou

En el sector agroalimentari, la innovació no sempre naix en laboratoris allunyats del terreny. Sovint sorgeix directament en l'explotació, quan l'experiència quotidiana es combina amb l'observació tècnica i la voluntat de millorar els processos productius. Aqueix és el cas d'Agrofervi Explotacions Agrícoles, una empresa extremenya que ha impulsat el projecte *APINUT amb un objectiu clar: transformar el *pelón de l'anou, tradicionalment considerat un residu, en un recurs amb valor agrícola i mediambiental.

Luis Javier Fernández Villalobos, administrador únic de la companyia, explica que la iniciativa respon a una lògica molt present en l'agricultura moderna: aprofitar al màxim els recursos disponibles i reduir l'impacte ambiental de l'activitat productiva. “Intentem traure productivitat d'un residu que no s'utilitza per a res”, assenyala. Eixe plantejament ha donat lloc a un projecte de R+D que busca l'aprofitament integral dels subproductes de l'anou, obrint noves vies d'economia circular en l'explotació agrícola.

&*nbsp;

Empresa familiar amb vocació innovadora*strong>*h4>

Agrofervi té arrels profundament vinculades a la tradició agrícola familiar. El seu origen es remunta a 1991, quan va nàixer com a Societat Agrària de Transformació impulsada per Cristóbal Fernández Franganillo i Manuel Miguel Villalobos Amador, dos agricultors amb inquietuds per millorar les seues explotacions i adaptar-se als canvis del sector. En 2007 l'organització es va transformar en societat limitada per a afrontar nous reptes i ampliar la seua projecció.

Actualmente, l'empresa és gestionada pels germans Jesús María Fernández Villalobos, enginyer agrònom, i Luis Javier Fernández Villalobos, enginyer tècnic agrícola. Amb un equip de 14 treballadors, desenvolupa activitat en diferents cultius: tomaca d'indústria —en col·laboració amb el grup Conesa—, olivar per a oli, cereals i fruita seca com a anous, ametles i pistatxos, que a més processa en les seues pròpies instal·lacions.

Aunque no disposa d'un departament formal de R+D, la innovació forma part del seu funcionament quotidià. “Estem contínuament fent R+D”, explica Fernández Villalobos, responsable dels projectes d'innovació amb el suport tècnic del seu germà. Aproximadament, el 6% de la facturació es destina a recerca i desenvolupament, la qual cosa ha permés avanços com la producció d'arròs mitjançant reg per goteig i trasplantament amb mota per a reduir el consum d'aigua, el desenvolupament d'un fungicida a partir de residus de formatgeria o l'adaptació de varietats d'olivera al seu entorn productiu.

&*nbsp;

Del residu al recurs*strong>*h4>

El projecte *APINUT naix directament de la pràctica productiva de l'empresa. Durant el processament de l'anou es genera una quantitat significativa de material vegetal —el *pelón— que tradicionalment manca d'aprofitament. Per a Agrofervi, este residu plantejava una doble qüestió: com gestionar-ho i si podia transformar-se en un recurs útil.

La empresa va decidir analitzar la seua composició i va detectar el seu potencial. “Vam fer una anàlisi prèvia per a veure la composició del mateix i llavors va ser quan ens vam adonar que podíem donar-li un altre ús”, explica Fernández Villalobos.

Como ocorre amb molts projectes d'innovació aplicada en l'àmbit agrícola, la iniciativa sorgeix d'una necessitat concreta del procés productiu. “Quan se'ns planteja un inconvenient com és el residu del pelat de l'anou intentem buscar una solució”, afirma. En eixe camí, el suport financer de CDTI Innovación i dels fons europeus FEDER ha sigut determinant, aportant “la liquiditat necessària per al desenvolupament del projecte” i ajudant a afrontar els costos associats a la recerca.

El projecte es desenvolupa en col·laboració amb el Centre Tecnològic Agroalimentari d'Extremadura (C*TAEX), la participació del qual ha sigut clau. Segons el responsable d'Agrofervi, el centre aporta “experiència i agilitat en la recerca i desenvolupament agrícola”, a més d'un equip tècnic altament qualificat i reconegut a nivell nacional.

&*nbsp;*span>

Instal·lacions de *Agrofervi relacionades amb la producció d'anous*em>

&*nbsp;

Aplicaciones agrícoles i control biològic*strong>*h4>

Un dels principals àmbits de recerca del projecte és l'ús del *pelón com *bionematicida. Els nematodes (cucs) representen una amenaça rellevant per a nombrosos cultius hortícoles i el seu control s'ha tornat més complex per la retirada progressiva de productes químics de síntesis.

En este context, el desenvolupament de solucions naturals adquireix especial rellevància. “L'avantatge principal com *bionematicida és que s'estan eliminant del mercat la majoria de productes químics de síntesis per a l'ús agrícola”, explica Fernández Villalobos. A més, la seua aplicació podria ser especialment útil en agricultura ecològica, que disposa de menys eines per a combatre estes plagues: “És important per a l'agricultura biològica que no té com combatre els nematodes en hortícoles”.

El enfocament respon a una lògica estesa en la gestió agrària moderna: “A tot subproducte en l'agricultura se li intenta traure un valor afegit o una gestió mediambiental productiva”.

&*nbsp;

Economia circular dins de l'explotació*strong>*h4>

El projecte també explora l'ús del *pelón deshidratat com a substrat per a plantons hortícoles i com a material adsorbent en el tractament d'aigües de rentada, dues línies que busquen tancar el cicle productiu i reduir la dependència d'inputs externs.

Actualmente, la producció de plantons amb mota utilitza materials com a fibra de coco, torba o *vermiculita, que han d'adquirir-se en el mercat. Substituir part d'eixos components per *pelón tractat suposaria un estalvi econòmic i un avanç en sostenibilitat. “Si amb l'ús del *pelón deshidratat ens podem estalviar part del producte estem estalviant diners, a més si té efecte *nematicida constituïx un gran avanç”.

La reutilització de l'aigua tractada també contribuiria a millorar l'eficiència dels recursos. “Per a reg de la pròpia finca estem estalviant en recursos naturals tan importants com l'aigua”.

Si el sistema demostra la seua viabilitat, l'impacte ambiental seria significatiu. “Si resulta viable l'ús del *pelón tenim un impacte molt important respecte al residu”, afirma.

&*nbsp;*h4> Retos i aprenentatge continu*strong>*h4>

Como ocorre en qualsevol projecte d'innovació aplicada, el desenvolupament tècnic planteja desafiaments. El principal està relacionat amb l'assecat del *pelón, un procés necessari per al seu emmagatzematge i posterior utilització.

Actualmente el material s'estén en esplanades per a afavorir la seua deshidratació natural, encara que les condicions climàtiques poden dificultar el procés. “El repte més important és la gestió del *pelón per a assecar-ho”, explica Fernández Villalobos. Part del material s'emmagatzema també en *palots dins de cambres de refrigeració, mentre l'empresa estudia la possibilitat de construir un assecador específic que facilite la seua gestió en el futur.

Emmagatzematge de residus procedent de les anous*em>

&*nbsp;*h4> Innovació, competitivitat i projecció&*nbsp;*strong>*h4>

El projecte no sols respon a un repte tècnic puntual, sinó que reforça l'estratègia de l'empresa cap a models productius més eficients i sostenibles. A més, el suport institucional vinculat al desenvolupament del projecte ha tingut efectes més enllà de l'estrictament financer.

“Ha tingut un impacte bastant important en el finançament del projecte, perquè ens ajuda amb les despeses ocasionades en la recerca i desenvolupament”, explica Fernández Villalobos. Però també destaca el valor *reputacional: “És molt important el suport del CDTI Innovació a l'hora d'intentar vendre els nostres productes. Ens valoren l'empresa d'una altra manera”.

Desde la seua perspectiva, este tipus de finançament impulsa la modernització del teixit productiu. “Si una empresa no innova en el seu procés productiu tendeix a quedar-se obsoleta”. La innovació genera millores internes que es traduïxen en creixement econòmic, estabilitat i desenvolupament de l'entorn. “Qualsevol canvi en una empresa beneficia també als seus treballadors”.

&*nbsp;

Más allá de l'anou*strong>*h4>

L'abast del projecte podria estendre's a altres subproductes agrícoles. *Agrofervi ja estudia aplicar el coneixement adquirit a l'aprofitament de la pell del pistatxo, que podria presentar propietats similars.

“Creem que la pell del pistatxo pot tindre un ús semblant i si els resultats del projecte són els esperats seguirem amb la pell del pistatxo, és el següent repte”, avança Fernández Villalobos.

L'experiència de l'empresa mostra com la innovació pot sorgir directament de la pràctica agrícola quan l'observació d'un problema es combina amb coneixement tècnic, col·laboració científica i suport a la recerca.&*nbsp;

El projecte *APINUT no sols busca transformar un residu en recurs, sinó avançar cap a un model productiu més eficient, sostenible i circular, demostrant que el camp continua sent un espai privilegiat per a generar solucions amb impacte econòmic, ambiental i social.

&*nbsp;

CDTI Innovació*strong>*h4>

El Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació, CDTI E.P.E. és l'agència d'innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'objectiu de les quals és la promoció de la innovació tecnològica en l'àmbit empresarial. La missió del CDTI és aconseguir que el teixit empresarial espanyol genere i transforme el coneixement cientificotècnic en creixement globalment competitiu, sostenible i inclusiu. En 2024, en el marc d'un nou pla estratègic, el CDTI va proporcionar més de 2.300 milions d'euros de suport a empreses i *startups espanyoles.

&*nbsp;*h4> Más informació:*strong>*h4>

Oficina de Premsa prensa@cdti.es 91-581.55.00

En Internet Lloc web:&*nbsp;www.cdti.es En Linkedin:&*nbsp;https://www.linkedin.com/company/29815 En X:&*nbsp;https://twitter.com/cdti_innovacion En Youtube:&*nbsp;https://www.youtube.com/user/cdtioficial

Este contingut és copyright © 2026 CDTI,*EPE. Està permesa la utilització i reproducció citant la font i la identitat digital de CDTI (@CDTI_*innovacion).&*nbsp;